Pensament de la Catalunya lliure (4)

Catalunya és una nació militarment ocupada, políticament sotmesa, econòmicament espoliada, lingüísticament substituïda, ideològicament colonitzada i artísticament despullada. Josep Dalmau (1926). Activista, escriptor i eclisiàstic català.

Abans de 1714 cap espanyol, de qualsevol regió que fos, no tenia el menor dubte que Catalunya era una nació, fins al punt que els naturals de les diferents corones que formaven l’Espanya o les Espanyes dels segles XVI i XVII es deien estrangers ells amb ells. Carles Cardó (1884-1958). Escriptor, eclesiàstic i ideòleg del moviment catalanista i promotor del cristianisme social.

La cohesió interior és més fàcil en els Estats petits que en els grans, on de vegades esdevé irrealitzable. Exemple: Espanya, que no coneix altra cohesió que la de la imposició brutal. Els estats grans són una mentida. Ramon Arrufat (1897-1981). Historiador i escriptor.

A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m´escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d’independenditzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista del Fomento del Trabajo Nacional. Salvador Seguí (1886-1923). Anarcosindicalista català, l’anomenat “Noi del sucre“.

 

Esta entrada también está disponible en: Catalán


Deja un comentario

*