abril 24th, 2015

Adéu, pare (in memoriam, Manel Palencia i Garriga)

Manel Palencia 001La mort de la teva filla el passat mes de gener ha estat un cop massa dur per a tu. La vida va perdre tot sentit a partir d’aquell moment. I has decidit seguir la seva estela. Adéu, pare. Et trobaré molt a faltar.

Et vull dir una cosa: em sento molt orgullós de tu, del que has fet i del que has dit, de la teva actitud com a pare, com a ciutadà, com a professional de la publicitat, com a catalanista. La teva vida no ha estat fàcil i has lluitat de valent per aconseguir un espai professional i familiar de qualitat, amb un estil propi. Els companys de la publicitat saben de la teva generositat, tracte i somriure constant. La família i els amics també. Inclús la gent anònima del carrer també ho saben (em ve al cap la teva acció “diària” de preparar-te monedes a la butxaca per repartir-les entre persones necessitades… sembla una tonteria però fer-ho durant 15.000 dies és excepcional).

No tenies facilitat de paraula però tenies facilitat de pensament, una ment àgil típica de les criatures de la post-guerra. I el temps i l’experiència et van convertir en un gran publicitari, expert en mitjans. La publicitat en cabines telefòniques (CETESA) va ser “made in Palencia” durant molts anys.

Sento també una gran satisfacció per haver compartir bona part de les nostres vides, professió i passió. Als anys 80 i 90 vam compartir Junta Directiva de l’Associació Catalana de Publicitat i Comunicació, de la qual vas ser President un munt d’anys (des d’aleshores et deia “president”, m’agradava dir-te “president”, fins el darrer dia et vaig dir “president”). Vam compartir moto. Vam compartir pont aeri. Vam compartir la llengua catalana (amb tu vaig poder parlar en català des de la infància). Vam compartir un munt de frases fetes. Vam compartir grans estones rient, rient de valent, instants màgics de la vida. Inclús ets el culpable del meu agnosticisme actual, regalant-me llibres de l’estil “Jesús, 3.000 anys abans de Crist”… tantes i tantes coses. Et vas entendre molt bé amb els meus fills. El paper d’avi (“Bubu”) el vas fer amb gran empatia, i de manera sincrònica i complementària a la meva. Gràcies, pare. Per tot.

A partir d’avui quedo orfe de tu. Ben segur, en el futur trobaré a faltar les teves observacions i la teva admiració per tot el que feia. M’admiraves molt. I confiaves molt en mi. Era recíproc.

Adéu, pare. Fins sempre.

pare1  pare2
febrer 1st, 2015

Adéu, germana

Tot just fa un mes que vas marxar. No et pots imaginar el que et trobo a faltar, Conxi. Una part del meu cor s’ha cremat, ha mort amb tu. T’has endut part de la meva felicitat.

No estava preparat per entendre la teva mort. No ho estic encara. Ja sé que passarà, tothom m’ho diu, però és una bona merda tot plegat.

conxi 1977Mig segle junts, germana. Molts anys. Moltes històries. Ens han passat de tots colors. Moltes dificultats, moltes batalles guanyades, moltes nits i passejades. Si hagués de triar 3 moments inoblidables de tots dos em seria completament impossible: … els nostres divertits whasapps (quantes coses ens hem dit en els darrers anys), les burrades de quan érem petits, els Nadals, els viatges, la preocupació que compartíem pels nostres pares que es fan grans, pel teu fill… (per cert, ja t’ho he dit moltes vegades però ho repeteixo novament: has estat una bona mare, la millor mare per a l’Àlex).

Teníem moltes coses en comú, a més d’una bona part de l’ADN. I una relació molt especial. No ens teníem enveja ni gelosia, era part del nostre encant, eh que sí?. La nostra “complicitat” ve de lluny, només amb una mirada estava tot dit, ja des de petits… I ara de grans no calia ni la mirada, només la presència. Els darrers dies a l’hospital, quan t’estaves morint, la nostra relació va créixer encara més, agafats de les mans, pentinant-te amb els meus dits, donant-te 1000 petons a la front… per mirar de lluitar junts contra el triple càncer que se t’ha endut. Encara que aquells darrers dies van ser terribles i impossibles de digerir, donaria qualsevol cosa per tornar-te a agafar la mà en aquell hospital.

I saps per què et trobo a faltar tant, Conxi?. Perquè senties una gran admiració per mi. I jo ho sabia i ho notava (per pujar la meva autoestima només havia de trucar-te). Em feies sentir gran, important. A canvi, he dedicat molts anys de la meva vida a la teva, perquè ho necessitaves, ho mereixies. Ara m’ho estaves retornant. En la teva actual maduresa i en el meu difícil 2014, tu vas ser la meva pedra filosofal. Em vas donar forces, consell, consol, orientació, ànims, suport, comunicació, contrast, diàleg… vas ser germana i sàvia amiga… com et trobo a faltar: “busca la felicitat, per damunt de tot, no miris enrere… si tu estàs bé, tornaràs a ser un gran home i faràs feliç al teu entorn…” Tan de bo els meus fills copsin algun dia, encara que sigui només de manera superficial, la teva manera de pensar: lliure, sincera i sense complexos.

Germana, el dia de Nadal, el teu darrer dia conscient, ens vam acomiadar en una càlida i autèntica pau. Sense deutes ni rancúnies. Només bons records. Em queda la Marta, la nostra germana petita. Sé que vols que estigui per ella. I pels pares. I pels meus fills. I per l’Àlex i el Toni. I per la meva nova parella. Faré el que podré tot i que no sé si tinc les mateixes forces que abans. Aquests dies estic molt fluix. Menys mal que la música ha tornat a mi. I sembla que per sempre.

T’estimo.

octubre 8th, 2014

Corrupte també és qui roba un paquet de folis a la feina

Veure la corrupció en els altres i no veure-la en un mateix impedeix eliminar-la.

A diferent escala, el polític, el funcionari o l’empresari que s’omple les butxaques de diners que no són seus … realitza la mateixa acció que l’empleat que roba un paquet de folis a la feina. Les penes de càstig seran diferents (o haurien), però els principis que inspiren la corrupció són idèntics.

El camí pel qual ens estan portant els mitjans de comunicació … “corrupció per aquí, corrupció per allà” … no va enlloc. Sempre són els mateixos protagonistes: els polítics, els banquers, algun empresari. Però quan s’informa d’actituds corruptes de ciutadans del carrer, molt subtilment es justifiquen. No necessitem mitjans de comunicació que facin de Robin Hood, perquè ni tenen les mans netes ni convé desviar l’atenció del problema. Ni tampoc necessitem moviments socials que no s’identifiquin individualment (hackers, Anonymous …).

Si volem resoldre algun dia el problema de la corrupció, algunes coses han de canviar:

- Que cada un de nosaltres liquidi tots els seus impostos sense excusa. No val allò de “… com tots enganyen, jo també“.
- Que cada un de nosaltres pagui pel que obté. No val allò de “… jo ho necessito, no tinc diners, ells tenen molt“.
- Que cada autònom cobri les seves factures adequadament. No val allò de “… surt millor sense IVA“.
- Que denunciar actituds corruptes no sigui un fet excepcional sinó un gest necessari i lloable. No val allò de “… no puc denunciar-lo perquè és el meu amic, no ho denuncio perquè no m’afecta, perquè no és important …”
- I tantes altres corrupteles: falsejar un examen, simular una malaltia … La llista és molt llarga. Cada un pot ampliar-la.

Ja n’hi ha prou de seguir el joc als mitjans de comunicació. Netegem de corrupció el nostre entorn més proper, la nostra pròpia realitat. Potser així, estimat lector, seràs el nou polític que promogui la regeneració.

 

 

 

setembre 25th, 2014

Somriure – Sonreir – Smile

YouTube Preview Image
juliol 15th, 2014

No hem de substituir informació per coneixement

Em preocupa que es llegeixi tan poc. Llegir la premsa en diagonal … opinions en blocs … uns quants tuits al dia … els apunts abans d’un examen … un informe del treball … és convenient … però no suficient. Ben bé tot això no és llegir. És carregar el cervell amb informació, massa informació … el que alguns anomenen “infoxicació”. Patim els efectes de l’opulència informativa del segle XXI.

Em preocupa que no estiguem generant (i per tant, llegint) nou coneixement. Perquè la informació no implica coneixement. Què és nou coneixement? El que ha patit una transformació a través de l’experimentació personal o científica.

I en les xarxes socials, es genera poc coneixement. I el poc que hi ha, passa desapercebut entre tanta informació. Ho estan gaudint molt pocs. Costa molt trobar nou coneixement.

Important: no hem de substituir informació per coneixement. Cada cosa al seu lloc i en el seu temps.

Per això, et convido a:

1 – Dedicar un temps a la lectura de textos que t’aportin nou coneixement: què et sembla un dia a la setmana?.
2 – Ser crític amb les fonts: tracta de buscar el creador de coneixement.
3 – Fes-ho ja!. No es coneixen antídots per a l’actual infoxicació.

*

Un altre dia seguim.

juny 25th, 2014

Consultes Populars, vols votar?

L’únic dolent que tenen les Consultes Populars és que “enfronten” als ciutadans. Però, què hi farem . És el preu que s’ha que pagar per la democràcia autèntica.

Em ve al cap una frase de Edmund Burke “…per a què la maldat floreixi, només fa falta que la gent bona no faci res “. La nostra democràcia és soporífera, s’adorm tothom. Ningú actua davant les injustícies o els abusos de poder perquè hem delegat la funció de control i només l’exercim cada 4 anys (i amb alts índex d’abstenció). I així “floreix la maldat” per arreu. Per què no dotar-se de mecanismes d’actuació                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                         pública, quant menys de consulta popular? A Espanya la cosa pinta malament. Conceptes com iniciativa popular, col·laboració ciutadana, rendiment de comptes, difusió pública, audiència pública, assemblea ciutadana… sonen a coses experimentals. Plebiscit, referèndum i consulta són més coneguts encara que poc utilitzats. En els darrers anys, poques consultes vinculants hi ha hagut (1985, OTAN; 2005, Constitució Europea; 2009, Estatut de Catalunya) perquè convocar una Consulta Popular es competència exclusiva de l’Estat. I això ha de canviar. Algunes idees:

1- Que la competència per convocar una Consulta Popular no quedi exclusivament en mans del Govern o el Parlamento espanyol, sinó que també comparteixin aquesta  competència els Governs Autonòmics i, sobre tot, els Ajuntaments.

2- Que els propis ciutadans puguin promoure i convocar la celebració d’una Consulta Popular mitjançant la presentació d’un nombre determinat de signatures.

3- Que el resultat d’una Consulta Popular sigui vinculant. No perdem el temps.

Hi ha temes que obviaré per la seva extensió –encara que no per la seva importància– com quin és el llindar mínim de participació, la suficiència de la majoria simple o els controls financers que han d’exercir-se sobre la campanya. Respecte a les preguntes, cal afirmar que no han de ser induïdes. Ara bé, em ve un dubte: ens ho podem preguntar tot?; tenim prou informació “de tots els temes” per votar amb equanimitat? D’altra banda, podem respondre que sí. S’ha de confiar en el bon judici del ciutadà. Però, d’altra banda, els nostres baixos nivells d’informació sobre ciència i cultura poden fer un flac favor a la democràcia i prendre decisions errònies. Que ho voti una majoria no implica la decisió més adequada. Només la majoritària:

- Què sabem de Física per opinar sobre el medi ambient?. Poc, però hem de opinar i actuar. Dotem-nos de nous mecanismes d’informació i comunicació imparcials per votar en condicions.

- Què sabem de Biomedicina per opinar sobre les cèl·lules mare?. Poc, però hem de opinar i actuar. Dotem-nos de …

No desaprofitem el pols polític que li tira el ciutadà al governant amb la Consulta Popular i que va més enllà de la lògica pressió política (lobbisme).

 

maig 26th, 2014

Alumnes 10C: universitaris d’excel·lència

Una edició més he tingut el plaer, l’orgull i la satisfacció de participar com a coacher en el Programa de Alumnos 10C de la Universidad de Huelva impartint un curs d’habilitats directives específic. Són titulats en graus, màsters o doctorats que accedeixen a participar en aquest programa patrocinat per CEPSA i que han obtingut la puntuació suficient per ser elegits entre tots els estudiants de la UHU.

Després de l’intens curs outdoor training a Matalascañas i una sèrie d’entrevistes personalitzades, els participants comparteixen els seus coneixements a través de diferents dinàmiques socialitzadores, alhora que reflexionen sobre lideratge, comunicació, gestió del temps, gestió de conflictes, entre algunes àrees del management .

Com cada any, els lliuro tot el que sé però aprenc molt d’aquests joves tan preparats.

2014-05-23 15.30.30

abril 13th, 2014

No s’han de posar barreres a la participació política ciutadana

V_110914L’11 de setembre de 2014 serà la 3a Diada Nacional de Catalunya consecutiva, massiva, participativa, singular i mediàtica que traspassarà fronteres. L’objectiu tornarà a ser el mateix: promoure la participació ciutadana en un projecte polític il·lusionant i col·lectiu, a la recerca de la llibertat per poder votar. En aquesta ocasió, es crida a la participació a 2 milions de persones per a què omplin 2 vies principals de la ciutat de Barcelona, amb la finalitat de formar la lletra “V” des de l’aire, posant la mirada en la consulta del 9 de novembre de 2014.

No sembla un repte difícil ja que el 2012 una xifra similar va recórrer diversos carrers de Barcelona invocant el lema “Catalunya , nou Estat d’ Europa“. I el 2013, una immensa cadena humana va travessar tot el país.

No hi ha dubte que el procés independentista que està vivint Catalunya es deu al compromís electoral que han assumit els partits polítics després de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya de 2012. Però també a la pressió que està exercint la societat civil, que marca l’agenda política catalana. Diferents entitats -la més destacada, l’Assemblea Nacional Catalana- no són altra cosa que organitzacions sorgides de la democràcia més pura, neta, sense personalismes, que sap coordinar els anhels de milions de persones amb un exquisit nivell de convivència, respecte i sense violència.

Hi ha qui tracta de demonitzar aquestes entitats ciutadanes, pretenent reduir la democràcia a l’actuació dels partits polítics. Mal fet. El segle XXI ha d’innovar les trobades i fòrums ciutadans -online, presencials, festius, acadèmics, multidisciplinaris, multiètnics- així com també les accions de pressió als poders públics -grassroots lobbying-. I tant uns com altres, posant l’accent en la “rendició de comptes”, és a dir, en l’efectivitat de les accions i els pactes.

La nova democràcia no pot repetir els mateixos errors a què ens tenen acostumats els desmemoriats partits polítics, que diuen unes coses i fan unes altres.

març 20th, 2014

20 de març. Dia Internacional de la Felicitat

L’any 2012 l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir proclamar el 20 de març com el Dia Internacional de la Felicitat. La iniciativa va partir de Bhutan, un petit regne del sud d’Àsia que va adoptar el concepte d’Índex de Felicitat Nacional Bruta ( IFNB ) com a substitut del tradicional Producte Interior Brut ( PIB ) .

dia_internacional_felicidadSens dubte, la felicitat ha de ser el nou paradigma econòmic per aconseguir la igualtat entre els éssers humans. Per això, seria convenient que la iniciativa de crear un “Dia Internacional” no derivi, amb el temps, cap a finalitats comercials. La seva celebració no ha de consistir a regalar coses sinó en auto-conscienciar-se de la necessitat del canvi. Més aviat, s’haurien de potenciar accions educatives per damunt d’actuacions folklòriques i festives.

Per si algú ho va oblidar, recordem que la cerca de la felicitat és una cosa col·lectiva i no individual. Aconseguir la felicitat global és l’única via per aconseguir ser feliç com a individu.

 

febrer 20th, 2014

Lluitar per ser feliç

En els primers anys de la meva vida les tecles blanques i negres del teclat d’un piano eren molt més importants que les d’un ordinador. Però amb el temps, les tecles alfanumèriques van anar guanyant terreny, adreçant tota la meva creativitat a espais allunyats de la música.

Actualment sóc feliç. Però necessito la música per fer feliç als que m’envolten. La necessito per transmetre valors i sensibilitat.  Per això, i per reforçar els objectius que des de sempre m’he proposat (lluitar pel canvi social, per la igualtat dels éssers humans, per la llibertat dels pobles, pels meus estudiants, per la recerca, per ser cada dia millor persona….) els mostro la meva nova màquina d’escriure, un mix de tecles i funcions que, segons diu el manual d’instruccions, pot expressar tot el que hom sent.

576229_10151378513423229_1315029926_nManel Palencia-Lefler (2014)