2011. Un any difícil de gestionar

Ja fa 3 anys que la crisi econòmica ve “empaitant”. Recordo que els experts pronosticaven que veuríem la llum al 2011… No només van fallar les seves prediccions sinó que ara ningú s’atreveix a vaticinar ni el final ni els tempos. És completament aventurat dir anys a la tun-tun: 2014, 2015…  Perquè, en definitiva, ja res tornarà a ser com abans. La globalització ja no és un concepte sinó una realitat. Tot ha canviat: els ciutadans, els  consumidors, els països emergents, la fe, les exigències de llibertat, la tecnologia… El creixement social i empresarial serà diferent al que hem vist fins ara. Així doncs, com s`ha d’actuar?, quines polítiques hem de posar en marxa?. La gran dificultat amb la qual ens enfrontem és que ens hem quedat sense referents històrics.

Però el moment present ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre com gestionar les dificultats del canvi. Malgrat no tinguem referents històrics sempre ens quedaran els antropològics. Busquem en nosaltres mateixos i trobarem gran part de les respostes que tant desitgem (alguns). Crec que hauríem de parar més atenció a les respostes que ofereix el món acadèmic i científic. Manté una objectivitat i una puresa de pensament que ens seran útils. A diferència del que pensen molts, jo no crec que l’economia hagi d’ocupar aquest lloc tan predominant que li hem atorgat. L’economia és part de la solució però no és el centre del discurs. Sens dubte, la psicologia social pot oferir alguna resposta a aquest moment sense referents perquè la persona és el centre de les seves  teories i metodologies, i no l’abstracció del mercat.

I és que les respostes ja les tenim. De fet, les tenen alguns científics socials i les repeteixen amb sacietat: ja no hi ha una sola veritat econòmica, social, cultural, religiosa. Hi ha moltes. S’han acabat els temps en què uns quants ciutadans, unes quantes empreses, uns quants grups polítics o esglésies, unes quantes escoles de negoci… imposaven els seus criteris, els seus productes, les seves idees, els seus valors. Si tot va bé, l’any 2050 serem 9.000 milions d’habitants. Es obvi que les coses seran diferents. Haurem de substituir termes habituals del passat como ajuda, solidaritat, negoci inclusiu, per a d’altres com igualtat, diversitat o consens. Crec que s’equivoca qui pensa exclusivament en termes econòmics. Estem parlant de felicitat, de terra, de ecologia, de relacions humanes. També d’economia i benestar, és clar, però no de manera preferent.

Si d’alguna cosa ens pot servir aquest difícil  2011, sens dubte, és per iniciar el senderi del canvi, sense esperar a què el canvi provingui de la llei o del costum. Reinventem el nostre futur. No hi ha res escrit.


Deixa un comentari

*