Obsolescència Programada (II)

Parlàvem de fer una “causa” del problema. I fer proselitisme, també.

En un primer moment, seria convenient desculpabilitzar al consumidor. El consumidor no vol coses noves si las que té funcionen. En tot cas, el que accepta és la innovació. Però la innovació no és substitució. L’obsolescència programada ha manipulat la innovació per al seu interès.

La veritable innovació de productes i serveis implica un procés creatiu que, malgrat de-construeix i trenca motllos, ho fa sempre sota unes regles de sostenibilitat. És un dels seus grans pilars. Així doncs, els defensors de l’obsolescència programada –que n’hi ha– no haurien de basar els seus arguments en la necessitat social i productiva d’innovar –si no innovem, no creixem–. Podem créixer sense la programació a la que ens sotmet el mercat. En l’obsolescència programada només existeixen arguments econòmics, en busca de beneficis a curt termini –50 anys és “curt termini” per al tema que ens ocupa–.

D’altre banda, desculpabilitzar al dissenyador, al publicitari, al consultor, a l’estratega, al directiu, a l’empresari, ja no és tan senzill. Perquè és irresponsable transmetre missatges publicitaris i informatius als consumidors que, conscientment, coneixen els límits de l’obsolescència programada. Així doncs, en alguns casos podrem justificar les seves actuacions professionals, però en d’altres, no. Si bé és cert que l’empresa, creadora i distribuïdora de productes, té els seus “tempos” i un discurs mediambiental ben après, ha d’abandonar les pràctiques lobbistes que retarden els canvis i s’imposen a la voluntat del legislador. En això sí que ha d’innovar l’empresa: en els seus processos de creixement sostenible.

I el consumidor també té una obligació davant l’obsolescència programada. Ha d’actuar en conseqüència. Que no es deixi enganyar amb arguments de reducció de llocs de treball i similars. Les coses no són així.

Mentre tant, no estaria malament que es promoguessin polítiques de conscienciació en l’educació –primària, secundària, universitària, professional, continua– i es prenguessin mesures urgents sobre aquelles actuacions empresarials que estan portant  al límit el consum.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*