Puja o baixa?

Al 1994 vaig tenir l’honor de dirigir, juntament amb Mai Felip, la Fundació BCD Barcelona Centre de Disseny –actualment en el sí de la Cambra de Comerç de Barcelona–  assumint des de les hores el discurs del disseny industrial en tot el que veig, toco o penso.

Torna a mi, constantment, una situació quotidiana que té  diferències importants segons el país en el qual et trobes. Es tracta de la interpretació dels call-elevators, els indicadors que informen sobre la situació de l’ascensor i indiquen el sentit (ascendent o descendent) de la seva trajectòria.

Imaginem-nos que estem a la quarta planta d’un edifici. I vull abandonar-lo utilitzant l’ascensor. He de prémer el botó (fletxa) ascendent per a què em vingui a buscar, o el botó (fletxa) descendent perquè vull baixar? Doncs bé, ambdues tenen una explicació plausible, amb cert sentit, lògiques. La primera, “vine’m a buscar”, està essent utilitzada a molts països centro americans i sud americans, així com en alguns de l’òrbita anglosaxona repartits pel planeta. La segona, “premo baixar perquè vull baixar”, és majoritària a nivell mundial i s’utilitza en els països europeus, en Nord Amèrica i gran part d’Àsia i Àfrica.

Com l’usuari està veient on està l’ascensor a l’indicador de planta, pot demanar les dues accions: “vine a buscar-me, puja, que estàs a baix”, o simplement “vull baixar, m’és igual on estiguis”. També podem trobar contradiccions en aquestes ordres si canviem la situació de l’usuari.

Tot això sembla irrellevant fins que dones uns bons passejos en sentit contrari en un ascensor de Guatemala o Taiwán. Els dissenyadors industrials podien haver consensuat les dues interpretacions. Però no ho van fer. Potser el temps ho farà.

 

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*