UNICEF i el FUTBOL CLUB BARCELONA

L’expresident del F.C. Barcelona, Joan Laporta, va firmar un Acord de Col·laboració amb UNICEF, el setembre de 2006, a través del qual el club esportiu es comprometria a donar al Fons de Nacions Unides par a la Infància un mínim de 1,5 M€ anuals durant 5 anys per a finançar diferents programes de protecció a la infància i a la joventut. El club català es va comprometre, a més, a incloure el logotip d’UNICEF a la samarreta de l’equip de futbol.

Algunes reflexions:

1) Els Acords de Col·laboració i Mecenatge són una actitud encomiable i admirable que moltes empreses i institucions haurien de compartir amb l’objectiu de reduir les desigualtats en el món. Si molts ho fessin, altra gall li cantaria. En els nostres temps, tan sols el 2% de empreses i l’1% de milionaris fan aquestes coses. El 99% restant només pensa en el seu compte de resultats.

2) A punt de finalitzar el 5è any de col·laboració, s’ha de dir que el Barça ha complert puntualment amb el lliurament pactat de 1,5 milions d’euros anuals. Sens dubte, ha aconseguit augmentar els fons d’una organització com UNICEF, una de les poques institucions amb certa credibilitat universal. I el Barça ha aconseguit, també, augmentar el seu valor com a marca, per un mòdic preu de 7,5 milions d’euros. Absolutament desequilibrat.

3) Comunicar les accions de Responsabilitat Social de l’Empresa (RSE) no és només un dret sinó una obligació. Però hem de ser prudents. Utilitzar el lloc reservat als patrocinadors (Adidas, Siemens, Opel, Vodafone, 02, Regal, bwin, Fly Emirates, Puma, Coca-Cola, etc. ) a l’alçada del pit, el de major visibilitat gràfica i audiovisual, és excessiu i produeix confusió entre el públic –qui paga i qui cobra–. Existeixen tècniques més adequades per comunicar la RSE com en la Memòria Anual o altres publicacions i espais propis; explicar-la verbalment en reunions o incorporar-la en el discurs de l’empresa; o inclús deixar constància davant la premsa si pretenem fer una comunicació pública.

4) Comunicar la RSE a través del màrqueting és perillós, perquè la RSE no és màrqueting sinó Relacions Públiques, una disciplina que es mou amb una més gran sensibilitat entre els públics. Últimament el màrqueting s’ha sentit còmode amb el storytelling d’aquells partits de futbol contra la fam en els quals s’enfronten jugadors mediàtics i que, en acabar el partit i la foto de rigor, veiem als mediàtics jugadors de tornada a casa (mansió) en el seu flamant Ferrari. Des de l’òptica de les Relacions Públiques notem la pèrdua de credibilitat d’aquests esdeveniments i el desinterès creixent entre els públics. Tot això s’està acabant. Ja res serà com abans.

5) En el seu moment, UNICEF i el FC Barcelona van suggerir que altres organitzacions seguirien amb aquesta nova comunicació de solidaritat-patrocinada. Però no ha estat així. Cap club ho ha fet. Més encara, a partir de setembre de 2011, el FC Barcelona ha relegat el logotip d’UNICEF a la part posterior de la seva samarreta a sota del nom de cada jugador. I el nou patrocinador del Barça, la Fundació Qatar –que pagarà 170 milions en los propers 5 anys (si la crisi no ho impedeix)– ocuparà el lloc adequat en la part davantera de la samarreta. El disbarat s’arregla només en part perquè la nova fórmula busca l’equilibri publicitari entre marques, quan UNICEF no és una marca per lluir.

6) El FC Barcelona està creant una nova samarreta –l’anterior ja ha donat avantatjosos beneficis– que per la part posterior diu “PUYOL 5 UNICEF”, “XAVI 6 UNICEF”, “MESSI 10 UNICEF”, i 22 més. Els càlculs de merchandising de fa 5 anys es mantenen:  un club amb 176.000 socis, 60 milions d’aficionats i un valor de marca incalculable que arriba a 3.000 milions de persones en el món, no vol desaprofitar la seva popularitat per crear consciència sobre la infància i la injustícia, però al mateix  temps potenciar el seu valor de marca.

7) Si jo fos responsable d’UNICEF, en la propera renovació de l’Acord de Col·laboració (2011-16) li demanaria al Barça un 50% dels seus beneficis i altre 50% de la venda de samarretes. I el Barça me’ls donaria. Si no fos així, el club estaria deixant passar una gran oportunitat. La seva gran oportunitat. L’oportunitat de mantenir-se com el club més solidari i més humanitari del món. En definitiva, com el millor club de futbol del món.

 

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*