El nou creixement no crea ocupació

Sentència que es va repetint des de fa mesos. I la confirmen les altes instàncies monetàries mundials: “el nou creixement no crea ocupació”. I el ministre de treball espanyol ja no descarta arribar als 5 milions d’aturats al 2001. Aquesta situació no té res a veure amb el color polític del govern. Té a veure amb el canvi de paradigma que han provocat les Noves Tecnologies. I malgrat que era esperat i anunciat, sembla que ha agafat a molts ciutadans desprevinguts. Alguns països en via de desenvolupament es salven, per ara. Però també els arribarà.

Què fem, doncs? Esperem a què canviï la tendència? Tornaran els vells temps de grans plantilles, en grans fàbriques, on l’empresari apostava per crear ocupació per a altres?. Jo crec que aquells temps ja no abundaran, com a mínim a mitjà i llarg termini (més enllà de 2050, ningú s’atreveix a fer prediccions). Per això, no hem d’esperar a què algú ens solucioni la nòmina mensual. Cadascú de nosaltres ha de convertir-se en empresari, petit o gran, des del  mercat o la funció pública. I els que menys han de  dubtar són els joves de 20 a 35 anys. Quant més temps perdin en tractar de canviar les coses des de la barrera, pitjor ho passaran en el seu futur immediat.

Fins fa algun temps, “l’emprenedor” era aquell subjecte que naixia predestinat a canviar les coses, un lluitador. Sempre s’ha cregut que, com no era qüestió de formació sinó de gens, eren un bé escàs. Doncs bé, això ha de canviar. L’esperit emprenedor, en major o menor grau, el tenim tots, s’ha comprovat en diferents períodes de la història (sempre en temps crítics, insegurs i poc agradables). I podem donar-li forma, coneixements i disciplina. No hi ha excuses. Per això, hauríem de canviar la nostra forma d’actuar respecte al treball i no esperar a sentir-nos obligats.

Una pinzellada de com veig jo el nou paradigma del treball en la societat occidental:

1- Treball en xarxa, relacionar-se amb molts altres emprenedors. Hauríem de plantejar les iniciatives com interdependents d’altres.

2- Posar molta imaginació en com crear noves necessitats, no supèrflues, totes elles sota un consum responsable. Aquest exercici de imaginació jo el faria pensant en allò que a un mateix li agrada rebre (servei) o tenir (producte).

3- I mentre la sang emprenedora no ens arribi, lluitar per aconseguir un lloc de treball, el que sigui, però amb la vista posada en aprendre, aprendre, aprendre per a què algun dia tinguem forces per crear un negoci o una iniciativa social amb altres emprenedors que aporti riquesa.

Què el nou creixement no crea ocupació? AIXÒ ESTÀ PER VEURE!!!  Aconsello una visita al bloc http://spain.ashoka.org/, encara que només sigui per agafar piles. Un altre dia seguim.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*