Prioritats a Internet

Hi ha molta informació interessant a Internet. Webs destacades, bons blocs. I els continguts són de qualitat, ni millors ni pitjors que els que apareixen en els llibres o la premsa. Potser són menys reflexius i metodològics però més directes, frescos i espontanis. Perquè el concepte de qualitat (de continguts) està canviant. La qualitat es mesurarà, sobretot, per la font (qui ho diu) i no tant per qui ho promou (un grup editorial, una Universitat, un govern…). Pensadors, investigadors, consultors, artistes, estudiants, ciutadans estan “regalant” el seu esforç intel·lectual a tots els internautes, promovent els valors del proselitisme, el compartir, la participació. Sens dubte, la realitat informativa comunicativa mundial està canviant. Aquí va una radiografia de com veig la transició actual.

Si seguim així, cadascú tindrà un o diversos espais comunicatius socials… 4.000 milions de plataformes a l’any 2020!! Em preocupa que focalitzem la qüestió en poder-nos expressar, escrivint i cedint imatges i vídeos. Però, qui llegirà tota aquesta informació quan els nivells de saturació siguin massa alts?. L’invent no pot morir d’èxit. També hem de “llegir” en xarxa. A qui? Quant? Quan?. Hem de REINVENTAR els mecanismes de transferència de informació entre subjectes. Malgrat les bondats d’Internet, la seva desorganització organitzada no compleix amb moltes funcions socialitzadores, educatives i divulgatives. Si bé és cert que els continguts de la xarxa són, majoritàriament, propers a la realitat de les persones i neixen sense censura, també són poc universals, temporals (no sobreviuen més enllà de 5 anys) i no protegeixen a les 5.000 llengües del planeta (volem que ens entenguin un gran nombre de lectors i acabem escrivint en mitja dotzena de llengües majoritàries, sobre tot en anglès). Així doncs, a algú li hem de donar el títol de “coordinador” per a què posi una mica d’ordre: a la Universitat?, al govern?, a un nou organisme encara per crear dins la pròpia xarxa d’Internet?. Sigui qui sigui, hauria de centrar els seus esforços en marcar prioritats per a què Internet sigui productiu.

Per exemple, jo prioritzaria 3 àrees clau (3 C’s), amb nous criteris de lideratge i empowerment:

- Ciència: divulgació, diagnosi i diàleg amb el pacient.

- Ciutadania: activació de la democràcia participativa, ja!, abans que a algú se li passi pel cap desmuntar l’invent.

- Cultura: divulgació i promoció de valors per a la igualtat.

Moltes altres àrees podrien actuar en subcanals participatius, no menys importants però sí cedint protagonisme als grans objectius de les 3 C’s. És un sacrifici necessari.

Bé, mentre no ens posem d’ acord en com realitzar la transició, avui compraré un bon llibre que m’inspiri noves paraules. Feliç Sant Jordi!

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*