1 Milió de Cartes per 1 Milió de vides

Com a DirCom del Departament d’Educació del govern català, vaig tenir l’ocasió de crear, dissenyar i dirigir, al novembre de 1996, una campanya de lobbisme de mobilització de bases (grassroots lobbying), que buscava estimular a 1 milió d’escolars de Catalunya a enviar cartes a l’ONU per posar fi al genocidi al Zaire, que en aquell moment portava 1 milió de morts entre hutus i tutsis.

Es tractava de pressionar el secretari general de Nacions Unides perquè posés fi al silenci a què ens té acostumats i enviés als Cascos Blaus al Zaire per defensar els milers de desprotegits d’aquesta salvatge violència.

-Per a això, es va repartir 1 milió de cartes en blanc (com la que es mostra) i milers de cartells informatius de l’acció entre els 4.000 centres educatius de primària i secundària. Es convidava els escolars a què escrivissin, de pròpia mà, el que sentien en aquell moment i que aportaran les seves idees per la pau. Tots els centres escolars que es van adherir a la campanya van aprofitar l’ocasió per parlar sobre la no-violència i la realitat del moment. Alhora, els docents van donar les instruccions per a què els nens i joves enviessin l’escrit el més aviat possible al seu destí.

L’èxit de la campanya va ser indubtable, ja que van arribar 325.000 cartes a l’edifici central de Nacions Unides a Nova York, totes elles amb el mateix titular, amb el mateix objectiu i la mateixa idea, des d’un petit país com Catalunya, que en aquell Nadal semblava obsessionat a obligar-la a prendre una decisió. Els Cascos Blaus finalment van intervenir al Zaire, tard, però van acudir a la salvaguarda de milers de persones. I amb molt poc suport internacional, com sempre.

Com queda demostrat, les campanyes de lobbisme no sempre són a favor o en contra de lleis de l’avortament, el tabac, les telecomunicacions o la vida marina. També poden –i han de– utilitzar-se per conscienciar els ciutadans sobre temes d’urgència social. Les campanyes de mobilització de bases activen un mecanisme de resposta que permet a les persones actuar, dir el que senten, donar un consell o un toc d’atenció. I encara que els mitjans de comunicació no estiguin per la feina, els ciutadans van prenent consciència del seu poder. Com es desenvoluparia aquesta campanya en l’actualitat, amb Twitter i Facebook en plena acció? No n’estic segur que els resultats fossin molt diferents. Actualment vivim immersos en desenes de guerres i causes injustes, i les Noves Tecnologies fan el que poden. No poden multiplicar els efectes de mobilització. Perquè, darrere de l’ordinador o el telèfon mòbil està la mateixa persona d’abans, la sensibilitat s’ha de veure.

Ara mateix se m’acudeixen un bon nombre de causes que haurien de mobilitzar-nos. Uns, hem de promoure-les. D’altres, hem de recolzar-les. En definitiva, hem d’actuar. Aconsello una visita a http://actuable.es per agafar idees. O fins i tot, per començar a actuar. Un altre dia seguim.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*