Poso els meus fracassos en el Currículum?

El meu amic Xavier Marcet rescata en el seu blog un encertat comentari de Henry Chesbrough quan aquest distingeix entre fracàs i error: “El fracàs és una conseqüència natural d’experimentar, ajuda a aprendre. Un error és repetir una cosa que ja s’ha fet abans i del que no s’ha après. Perquè els directius abracin la innovació hem de castigar els errors i promoure el fracàs, relacionar-lo amb l’aprenentatge“. El mateix Xavier Marcet, un any abans, afirmava en un altre post que “els que no fracassen mai, no arrisquen mai, no obren noves possibilitats. Hauríem de valorar molt més a aquells que han tingut la gosadia d’innovar, d’arriscar i d’expressar clarament els ensenyaments dels seus fracassos públicament “. Portat a l’extrem, Tom Peters afirmava anys abans que han de premiar els fracassos extraordinaris i castigar els èxits mediocres.

Em ve al cap quantes vegades algú m’ha dit que “el que no renta plats, no els trenca“. Així doncs, he de poder explicar a qui em pot contractar que se m’han trencat 62 plats dels 4.000 que he fregat?. Intentem fer-ho amb certa prudència per no fer demagògia.

Qui s’atreveix, ara per ara, a incloure en el seu Currículum (CV) els seus fracassos? Quina por!!. Descobriran que no sóc perfecte … que no tot m’ha anat bé … alguns projectes van acabar fatal … i altres es van quedar pel camí. No-no-no, l’avaluador del meu CV no sabrà entendre tot això … És molt probable que el responsable de Recursos Humans no sàpiga interpretar els fracassos. La cultura de l’èxit sempre ha estat lligada al model educatiu, un model que exalça el “guanyar” per damunt de l’experimentar o fracassar. En l’actual management, va arribar aquest concepte en forma de “win” (fase primitiva de ser un guanyador), el “win-win” (fase en què els subjectes comparteixen l’èxit), i per fi el “win-win-win “(guanyem tots, també el mercat i la societat). És a dir, “ser un guanyador” està lligat a l’èxit, mai al fracàs.

Doncs em permeto recordar que la història estima i recorda als lluitadors, a les persones que han arribat a ser signes de contradicció, a dones i homes que van aconseguir fer-nos emocionar amb el seu art o la seva paraula, potser plena de dolor i pèrdua. La història no estima precisament als guanyadors. De tota manera, qui ha de veure-ho així és l’avaluador del meu CV, no només nosaltres. Així doncs, ens arrisquem? ¿Poso els meus fracassos en el Currículum? Jo aposto per fer-ho. Però fem-ho bé, ordenant bé les intencions. Per exemple, en el CV podria aparèixer:

1- Dades generals ben amenitzats, que descriguin qui ets.
2 – La formació, deixant clar que només estàs al principi del camí (encara que tinguis 35 anys …). Molts altres títols vindran.
3 – Les organitzacions on has estat, contractat o voluntari, ressaltant els èxits aconseguits gràcies a la teva participació, a la teva creativitat, a la teva tenacitat, a la teva responsabilitat.
Encara que sigui subjectiu, hem de parlar sense embuts.

4 – La història dels teus projectes i idees fracassades, la teva formació inacabada, el teu treball truncat. Però sobretot destacant com has après de cada un d’aquests moments de fracàs, com t’has recuperat del “cop”, i quines mesures vas adoptar en aquell moment. És a dir, que puguis demostrar que són fracassos i no errors.

En el cas que els nostres fracassos provinguin de continus errors, pot significar que no aprenem del fracàs, ens importa ben poc les nostres relacions humanes i professionals. Per això, no som dignes del lloc de treball al qual aspirem. No som de fiar. Val més seguir amagant els fracassos i provar sort amb un CV a l’ús.

No està lluny el dia en què tot això serà una exigència en el protocol dels Currículums...

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*