Comunicació Científica (2a part)

../… ve del post Comunicació Científica (1a part)

Per què encara no has actuat? … La pel·lícula HOME és prou explícita …
… El que passa és que demana compromís i no tinc clara la meva escala de valors …
… Demana acció i no tinc temps …
… Demana que ho divulgues i no sé com fer-ho …

Amb sort, es produirà un comentari “preocupant” prenent una tassa de cafè. Així doncs, els objectius de la comunicació científica ecològica i mediambiental no s’han complert: no hi ha acció, es trenca la cadena, no hi ha compromís individual ni col·lectiu.

*

SOLUCIONS DE MILLORA PER A LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA

a) Envers els públics sobre els quals no hem actuat encara:

- Sol·licitud d’ajuda a la comunitat educativa. Sense la prescripció dels educadors (primària, secundària, universitària, professional, contínua) els canals de transmissió no són res. De manera conjunta, es poden dissenyar i executar entrevistes, esdeveniments, fòrums, publicacions, tant reals com virtuals.
- Sol·licitud d’ajuda a la comunitat científica en la transmissió del missatge. Els hem de demanar que complementin la seva gran actuació científica com comunicadors socials. La seva credibilitat és molt alta. De manera conjunta, es poden dissenyar i executar entrevistes, esdeveniments, fòrums, publicacions, tant reals com virtuals.

b) Envers els públics que ja coneixen el missatge:

- Actuacions de seguiment: com a mínim, hem d’obtenir el permís de seguir tractant-los i informant a través de xarxes socials. L’impacte dels missatges ha de deixar pas a una tasca, lenta i titànica, de persuasió individualitzada. El truc està en la personalització. Es poden dissenyar dinàmiques i processos de cultivació i reconeixement, formació i lobbisme de mobilització de bases.

c) Envers els públics decisors:

- Actuacions de pressió (lobbisme directe) davant autoritats governamentals i reguladors, activistes, analistes, per promoure canvis legislatius que incorporin mecanismes de denúncies, prohibicions, multes. No confiem només en la bona voluntat. No hi haurà canvis disruptius en la conducta col·lectiva. Les lleis han de marcar els tempos.

Si només ens preocupem de la creació del missatge i deixem que el temps ho arregli tot, la comunicació científica no és eficaç i, per tant, no aconsegueix ajudar les necessitats ecològiques i mediambientals del planeta. La veritable comunicació va més enllà: investiga, dissenya, executa, avalua, valora resultats en un nou estadi. És a dir, no es cansa fins que aconsegueix els seus objectius de persuasió. Millor poques accions comunicatives que tinguin actuacions de reforç i seguiment que no milers i milers de missatges que només pretenen “fer pensar i aquí queda la cosa”. Això frustra, endureix el cor i retarda el canvi.

Un altre dia seguim.

 

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*