Archive for juny, 2011

juny 30th, 2011

UN PRINCIPI INJUST: “privatitzar el benefici, socialitzar les pèrdues”

Des que es va fundar el capitalisme s’arrosseguen grans injustícies socials.

Per què la societat calla davant dels escandalosos beneficis de bancs, constructores, esportistes, multinacionals?. Potser el ciutadà se sent compensat pels productes i serveis que gaudeix (autopistes, hotels, hospitals, espectacles, poliesportius, escoles, trens d’alta velocitat). I està tan acostumat a la desigualtat, l’escàndol, que la seva indignació no passa del sarcasme (alguns surten al carrer i ho manifesten, però són pocs).

Encara és pitjor quan hi ha pèrdues. Per què es busca repartir aquestes pèrdues entre com més persones millor i, si és possible, eximint als quals ostentosament van obtenir benefici en l’operació?. Per què la societat calla? Potser perquè el ciutadà rep la informació molt adulterada.

En aquests mesos estem vivint una tragèdia grega (mai millor dit). Es parla de reestructuració del deute grec (allargament dels venciments i reducció dels interessos). Encara que no sigui la solució adequada, l’objectiu és que els Bancs no pateixin impagats: cal salvar el feble sistema financer europeu (!). És a dir, tornar a prestar diners a Grècia perquè aquesta pugui pagar als bancs i, a partir de 2013, es facin responsables d’aquest deute dels ciutadans, socialitzant les pèrdues entre milions de persones (EROs, prejubilacions, disminució de pensions…) .

Fins a cert punt es pot entendre que els que arrisquen (inversors, donants, empresaris) tinguin dret a cobertura i protecció (jurídica, social, mediàtica). Però el límit és la justícia social. I, ara per ara, la cobertura és excessiva i la injustícia social molt notòria.

Això ha de canviar!.

*

Un altre dia continuem amb l’altra cara de la moneda: la de milions de ciutadans que tiren la pedra i amaguen la mà, mentint sobre la seva salut per rebre cobertures, amagant rendes, no pagant impostos …………. Aquests també promouen la injustícia social i les xifres són també d’escàndol

juny 27th, 2011

Reinventar els màsters

Ja n’hi ha prou de màsters i remàsters … Un interessant article de Marta Rojals, “Creients”, situa el desengany dels joves de 30 a 40 anys com una cosa indignant: “A la bústia, de nou, la propaganda de la universitat ENS advertirà que, si no tenim feina, és perquè encara ens faltaria un altre màster. Bon intent, senyors, però [...] ja no cola. De tant que us hem cregut, tan gran ha estat el descrèdit, que al final només ens deixeu una opció: la de creure només en nosaltres. I per a arribar a aquesta conclusió, en una cosa sí que uns quants teníeu raó: no en calia estudiar tant”.

És cert que, després d’uns atractius i ben dissenyats programes, els cursos de postgrau actuals són predictibles, gens disruptius. En línies generals, es distingeixen entre aquells que:

- Diferents “professionals” expliquen els seus èxits (i en poques ocasions també els seus fracassos).
- Diferents “acadèmics” expliquen les seves teories, metodologies, idees, reflexions.
- Una combinació de professionals i acadèmics.

Però en general, poc “nou coneixement”. Solen construir-se a través de contínues exposicions unidireccionals, molt power-point, i dinàmiques de grup entre els estudiants que finalitzen també en presentacions reiteratives. En el millor dels casos, s’aconsegueix que els alumnes sentin certa admiració pels professors, pels èxits que aquests van aconseguir. I, per més inri, aquest estat anímic d’uns i altres sol ser l’element clau per avaluar el curs (!!). Un indicador inadequat.

Proposo canviar l’estratègia educativa dels màsters. El seu objectiu NO ha de ser que els futurs titulats “emulin” als seus professors tractant de replicar els seus èxits. L’objectiu final del curs ha de ser construir empreses, projectes socials, culturals, d’enginyeria, associatius. És a dir, un resultat pragmàtic, que finalitzi amb un nou NIF i uns titulats-emprenedors que liderin aquesta nova organització. Tot això en la línia del que parlàvem l’altre dia: més que buscar feina, hauríem de crear-la.
Estic segur que els estudiants prefereixen un projecte pel qual lluitar que un títol a la paret (que també).

Un altre dia seguim.

juny 24th, 2011

MAPA DEL CAMBIO: 3 mesos

Ja han passat 3 mesos des que vaig iniciar la singladura del bloc.

40 articles, alguns més encertats que altres, suposo.

I gairebé 3.000 visites. Només cal donar les gràcies.

Em sento amb forces per continuar.


juny 22nd, 2011

Avís als ciutadans (inclosos els indignats): la crisi pot estar en el nostre interior

El canvi al que ens estem veient abocats en els darrers anys és un canvi oportú, necessari i merescut. Encara ens falta el diagnòstic. Hauríem focalitzar amb més sinceritat les causes de la crisi que està provocant aquest canvi: els governs?, els bancs?, els partits polítics?, els funcionaris?, els immigrants indocumentats?, l’euro?, les grans fortunes?, la TV, la publicitat? … Són les causes formulades en les assemblees dels moviments socials. És a dir, les causes estan situades en diversos llocs menys en un mateix.

No estic segur que es pugui trobar cap solució sense un bon diagnòstic. Així doncs, una mirada amb més profunditat ens diu que la causa de la crisi actual pot estar en l’interior de cada un. Potser no estem preparats per rebre aquest diagnòstic. O potser és més fàcil seguir mirant cap a fora, creient que les injustícies només les produeixen els altres.

És oportú un text extret de “El llibre de la vida” del filòsof Jiddu Krishnamurti (1895-1986) que resumeix gran part del seu pensament: “Si hem de crear un món nou, una nova civilització, un art nou, no contaminat per la tradició, la por, les ambicions, si hem d’originar junts una nova societat en què no hi hagi el «tu» i el «jo», sinó el “nostre”, no ha d’haver una ment que sigui del tot anònima i que, per tant, estigui creativament sola? Això implica que ha d’haver una rebel·lió contra el conformisme, contra la respectabilitat, perquè l’home respectable és l’home mediocre, a causa que sempre desitja alguna cosa, perquè la seva felicitat depèn de la influència, o del que pensa el seu proïsme, el seu guru, del que diu el Bagavad Gita o els Upanishads o la Bíblia o Crist. La seva ment mai està sola. Aquest home mai camina sol, sinó que sempre ho fa amb un acompanyant, l’acompanyant de les seves idees. No és, potser, important descobrir, veure tot el significat de la interferència, de la influència, veure l’afirmació del «jo», que és l’oposat de l’anònim? Veient tot això, sorgeix inevitablement la pregunta: És possible originar immediatament aquest estat de la ment lliure d’influències, el qual no pot ser afectat per la seva pròpia experiència ni per l’experiència d’altres, aquest estat de la ment incorruptible, sola? Únicament llavors és possible donar origen a un món diferent, a una cultura i una societat diferents on pot existir la felicitat

En el següent document audiovisual es pot gaudir escoltant Krishnamurti, un dels homes més influents del segle XX. Els seus pensaments són atemporals i van com anell al dit per al nostre actual i convuls present.

juny 20th, 2011

La Llibertat de Pensament és més important que la Llibertat d’Expressió

En els temps que corren, en aquest difícil i complex 2011, és important recordar que la Llibertat de Pensament és més important que la Llibertat d’Expressió.

No tot allò que hom pensa pot expressar-ho sempre i en tot moment. Seria una temeritat. Però, encara que no sigui prudent expressar immediatament, pot fer-se amb posterioritat per mitjà d’articles, posts, llibres, tuits, tertúlies … o quan algú demani una opinió.

Potser és un dels motius que m’ha impulsat a compartir la meva vida en un bloc públic. Em sento tan limitat com la majoria de ciutadans. Jo mateix m’he autolimitat. Davant d’aquesta societat que ha substituït els valors pels interessos vull mantenir la meva llibertat de pensament per sobre de tot. I convido a tots a fer el mateix.

juny 17th, 2011

El nou coneixement

“Si creuen que el coneixement és car, provin amb la ignorància”. Són paraules de Joan Guinovart, president de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya.

El nou coneixement NO és prioritari en els nostres dies. Molts diran que l’educació, la sanitat i el benestar són encara més prioritaris. No estic tan segur. La peça clau de l’evolució és la creació de nou coneixement, l’avenç científic-social, la investigació. Si volem una bona educació, sanitat, benestar, justícia, cultura, infraestructures … hem d’invertir en nou coneixement. Però no una miqueta més, no. Moltíssim més.

I, on són les persones i les institucions objecte d’inversió d’aquest nou coneixement?. No hem de pensar només en la Universitat i els Centres d’R+D. La investigació i el coneixement del futur sortiran, també de:
- Fàbriques de pensament
– Living-labs (territoris que s’organitzen per crear)
– Empreses emprenedores
– Individus emprenedors
– Creadors de metodologies
– Investigadors socials …

I gran part del tràfic del nou coneixement circularà de manera virtual i lliure a la xarxa. Encara em preocupa que passi desapercebut per a gran part de la humanitat. Veig moltes incògnites. Però, reitero: hem d’invertir en nou coneixement. Tant de bo la frase de Guinovart es converteixi en un eslògan permanent en boca de molts.

juny 13th, 2011

Crear ocupació versus Buscar feina

En el post anterior dèiem que el 70% dels universitaris espanyols deixaria el país per aconseguir una feina. La notícia és esperançadora. Però podia haver estat millor. El titular que oferia el Baròmetre Universitat-Societat 2011 de la UCM hauria d’haver dit: “El 70% d’universitaris deixaria el país per CREAR ocupació”

Aquesta és la veritable disrupció, disrupció que encara no s’ha produït però cap a la qual hem d’orientar l’educació i les polítiques d’ocupació. Sam Pitroda, president del Consell Nacional d’Innovació de la Índia, en una entrevista en el diari Cinco Días (11.05.11), afirma que el sol fet que la gent surti de la Universitat buscant una feina és una cosa que pertany al segle passat i no a l’actual. Al segle XXI els joves haurien de sortir de la universitat obstinats a crear ocupació.

Tothom pot crear ocupació o només els grans emprenedors? La resposta és evident: una gran majoria de persones són capaços de plantejar la seva professió o ocupació com un projecte col·lectiu, de 3 o 4 persones (o un grup més nombrós), liderant o co-liderant la consecució d’objectius empresarials o socials. Potser algunes persones no estaran emocionalment preparades. Però seran les que menys.

El coneixement tècnic i acadèmic dels nous empleats-ocupadors serà fonamental. Però també ho seran les ganes, la il·lusió i la valentia per crear ocupació per altres. Haurem d’anar pensant en proporcionar als centres educatius eines per poder transmetre aquest nou enfocament als joves.

Un altre dia seguim.

juny 10th, 2011

Mobilitat per aconseguir una feina

El 85% dels universitaris espanyols estaria disposat a canviar de ciutat per un treball, i el 70% se n’aniria a un altre país per aconseguir-ho. Per països, els més “desitjats” són els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França i els països del nord d’Europa. Aquestes dades s’extreuen del Segundo Barometro Universidad-Sociedad 2011, elaborat pel Consell Social de la Universitat Complutense de Madrid entre 1.200 estudiants de totes les àrees de coneixement. Fa només 15 anys, les dades eren molt diferents, on menys del 30% d’universitaris espanyols contemplava la possibilitat d’allunyar-se de casa.

Eps! Però moure no significa anar-se’n per sempre. Moure és exercir un dret que pocs tenen. Qui el tingui, l’ha d’exercir, encara que sigui per un temps. Així doncs, la notícia mostra que les coses comencen a canviar. Aconsello la lectura de l’article “El mapamundi para encontrar trabajo” (Diari Expansión, 10.01.11). És molt possible que, en un futur proper, treballar a l’estranger sigui gairebé inevitable. Hem d’anar assumint, com una cosa necessària, la mobilitat d’empleats i directius en tots els sectors de l’economia.

Aquí van alguns links per aquells i aquelles que desitgin iniciar una mobilitat de treball o aprenentatge:

EUROPA: El portal europeu de la mobilitat professional

USA: CIEE Internship USA

Alguns països emergents: XinaJapóCoreaBrasilIndia.

*

La mobilitat és la nova “pedra filosofal”

juny 8th, 2011

El Segle de l’Individualisme (i IV)

Finalment, es presenta la 4a i última part del documental The Century of the Self (El segle de l’Individualisme), produït per la BBC i titulat “Vuit persones tastant vi“.

Les tècniques de persuasió que des del primer capítol s’han anat presentant arriben ara a la política -explícitament als EUA i a la Gran Bretanya-. El director Adam Curtis explica com l’esquerra i la dreta busquen el poder a través de les noves formes de democràcia (democràcia de masses), tractant de consensuar els missatges dels líders polítics amb els “desitjos” dels individus. Arriscat. Delicat. Novament es contraposa el “consens” i la “manipulació” de l’electorat. Un reportatge ben documentat.
Arribada aquesta darrera entrega reitero que, si no ens deixem dur per la ràbia dels fets que s’expliquen i mirem de cercar, amb objectivitat, les causes de tot plegat, potser es pugui reconduir tots aquests sentiments en raons per al canvi.

juny 7th, 2011

El Segle de l’Individualisme (III)

En aquest post es presenta la 3a part del documental The Century of the Self (El segle de l’Individualisme), produït per la BBC i titulat “Hi ha un policia en els nostres caps que ha de ser destruït“. El treball del periodista Adam Curtis es recolza, en aquest tercer capítol, en l’evolució de la disciplina de la psicologia al servei del mercat i l’Estat, que avança a través dels psicoterapeutes versus els psicoanalistes, Freud versus Reich, repressió de sentiments versus alliberament.

Presenta l’evolució del màrqueting en els anys 50 a 70 del segle XX a través de l’estudi del consumidor com un ésser que se’l pot conquerir. Deixa moltes preguntes i moltes incògnites a l’espectador. Novament, si no ens deixem portar per la ràbia dels fets que s’expliquen i mirem de cercar, amb objectivitat, les causes de tot plegat, potser es pugui reconduir tots aquests sentiments en raons per al canvi.

*

Un altre dia seguim amb la 4a i darrera entrega.