Crear ocupació versus Buscar feina

En el post anterior dèiem que el 70% dels universitaris espanyols deixaria el país per aconseguir una feina. La notícia és esperançadora. Però podia haver estat millor. El titular que oferia el Baròmetre Universitat-Societat 2011 de la UCM hauria d’haver dit: “El 70% d’universitaris deixaria el país per CREAR ocupació”

Aquesta és la veritable disrupció, disrupció que encara no s’ha produït però cap a la qual hem d’orientar l’educació i les polítiques d’ocupació. Sam Pitroda, president del Consell Nacional d’Innovació de la Índia, en una entrevista en el diari Cinco Días (11.05.11), afirma que el sol fet que la gent surti de la Universitat buscant una feina és una cosa que pertany al segle passat i no a l’actual. Al segle XXI els joves haurien de sortir de la universitat obstinats a crear ocupació.

Tothom pot crear ocupació o només els grans emprenedors? La resposta és evident: una gran majoria de persones són capaços de plantejar la seva professió o ocupació com un projecte col·lectiu, de 3 o 4 persones (o un grup més nombrós), liderant o co-liderant la consecució d’objectius empresarials o socials. Potser algunes persones no estaran emocionalment preparades. Però seran les que menys.

El coneixement tècnic i acadèmic dels nous empleats-ocupadors serà fonamental. Però també ho seran les ganes, la il·lusió i la valentia per crear ocupació per altres. Haurem d’anar pensant en proporcionar als centres educatius eines per poder transmetre aquest nou enfocament als joves.

Un altre dia seguim.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*