El Power Point limita la innovació

Des de fa un cert temps, s’ha obert un debat sobre la idoneïtat del cèlebre programari “Power Point” de Microsoft. Alguns afirmen que “idiotitza” l’oient, disminuint el sentit crític que tota comunicació grupal exigeix​​. Fins i tot a Suïssa s’ha creat un partit polític anti-powerpoint, un moviment internacional obert a propostes per disminuir el seu ús.

Però, no es retenia més informació si “es veu i se sent” que si només “se sent”? On és, doncs, el problema?: En el conferenciant, en el programari o en el baix nivell d’atenció dels oients infoxicats?. És molt possible que tot sigui qüestió de proporcions. Hi ha massa conferenciants que es limiten a llegir avorridament les paraules de la diapositiva. Altres creen veritables meravelles audiovisuals. Però pocs aconsegueixen que el Power Point es converteixi en una eina per a la participació. I la participació és la clau de la futura educació. Hem de reinventar la docència. Si no ho fem, l’e-learning (educació a distància) arrasarà amb tot vestigi d’educació presencial.

L’agost tractaré de reflexionar sobre les meves presentacions en Power Point. Tinc moltes, són molt treballades, amb fotos i vídeos, però limiten la iniciativa participativa dels meus oients. I el meu lideratge, a través del Power Point i la foscor de la sala, em separa de l’autèntica mirada sincera del docent. Potser el proper curs recuperi el guix (o la comparteixi) i experimenti dinàmiques de grup.

Si em reinvento, us explico. Bones vacances.

 

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*