El crowdfunding pot arribar a ser el mecenatge del futur

En el món periodístic és habitual trobar referències sobre el fenomen del crowdfunding com el nou llançament del mecenatge en la nostra època de crisi. És una dinàmica nascuda el 2004 als USA que tracta de finançar bottom-up (de baix a dalt, des de la ciutadania) projectes culturals de tota mena. Els potencials usuaris i compradors són els que decideixen la sort del projecte, aportant (o no) els recursos necessaris. Serveixi un esquema del seu funcionament que impulsa FundProjectsWithMe:

.
Algunes de les plataformes de crowdfunding nascudes a Espanya en els últims mesos: Verkami, Lanzanos, Ivnus, Fandyu. Val la pena fer un cop d’ull (sobretot aquells que tinguin un projecte que necessiti finançament).

D’altra banda, davant la pregunta si el crowdfunding té futur és adequat plantejar d’on ve i cap on va. Per això, proposo reflexionar sobre l’evolució de la “donació” amb l’objectiu de ponderar les possibilitats del crowdfunding com a activitat humana i recurrent.Així doncs, si les persones que financien projectes a través del crowdfunding REPETEIXEN aquesta aventura de “donar”, la seva categoria com a inversor-finançador s’eleva a la de MINIMECENES. Tant de bo les xarxes socials ajudin al crowdfunding. Però hem de vetllar perquè no mori d’èxit de forma prematura. Si des de les xarxes es proposen massa projectes a finançar (milions de persones promovent els seus propis somnis) es pot sobredimensionar la cultura amb el consegüent desenllaç fatal (més artistes que espectadors).

Com en tot, hem de ser prudents.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*