Archive for octubre, 2011

octubre 31st, 2011

Ets el que aprens

La curiositat és el motor del coneixement. Som el que aprenem. No deixem d’aprendre. Il·lús el qui creu que sap molt. Hem d’aprendre més. No tinguem com a única font els mitjans de comunicació, el Twitter o la ficció audiovisual. No renunciem a les essències de la filosofia, la ciència política, la sociologia, la biologia, la comunicació, l’antropologia …

La gestió del coneixement ens servirà per generar nou coneixement, és a dir, per innovar. I la innovació no és una paraula de moda. Ha vingut per quedar-se.

octubre 26th, 2011

Talent (II)

…/.. Ve de Talent (I)

El talent “científic” té una gran reputació en l’actualitat, per la seva serietat, constància i alta productivitat. Fa avançar el coneixement. Però, on és aquest talent?. Neix a tot arreu però es mou, es trasllada a la cerca de més talent, de bones retribucions, de qualitat de vida. Avui dia hi ha altes concentracions de talent. Els Estats Units d’Amèrica han aconseguit atraure el talent de tot el planeta. 400.000 científics i tecnòlegs europeus resideixen permanentment allí. Encara que Europa també atrau talent científic. Índia i Xina impulsen polítiques públiques en favor del coneixement. Hi ha talent a l’Àfrica però emigra. Hi ha talent a Austràlia, Amèrica, Israel, Japó … S’estan dibuixant clarament les àrees d’atracció de talent i les àrees d’expulsió de talent. En menys de 50 anys quedaran delimitats els nous espais geogràfics del coneixement, que marcaran les noves regles de l’economia. Potser faran caure les absurdes fronteres dels “estats” que divideixen la humanitat.

Intueixo un canvi de paradigma profund respecte a la mobilitat. Des de sempre, les persones s’han traslladat allà on residien les empreses que els podien oferir un lloc de treball (actualment 200 milions de persones treballen fora del seu país). Recentment, les empreses s’han deslocalitzat a la recerca de mà d’obra barata (però aquesta pràctica té data de caducitat). En breu, les empreses basades en el coneixement buscaran el seu emplaçament allà on trobin a les persones de talent. Encara més, la creació d’empreses serà una activitat d’emprenedoria basada en el talent.
És molt possible que el talent científic sigui en el futur la màxima expressió de poder.

Cont. a Talent (III)

 

octubre 24th, 2011

Banca pública – Banca privada

Feia temps que no subscrivia al 100% un article d’opinió (“Banqueros” de Rafael Nadal, La Vanguardia 21/10/2011). El periodista analitza l’odi indiscriminat de milions de ciutadans cap a la Banca privada afirmant que “la cobdícia d’alguns i la supèrbia en la gestió d’altres ha arruïnat la part positiva del llegat recent de bancs i caixes. No sé si encara estan a temps, però si volen tenir alguna oportunitat, els banquers sensats i responsables -que n’hi ha- haurien de liderar el moviment per investigar, processar i castigar durament les pràctiques abusives del sector“. En aquest context, la RSC -Responsabilitat Social Corporativa- de Bancs i Caixes ha perdut tot el seu sentit. Quina llàstima!. Jo me l’havia cregut.

La Banca privada està obligada a rectificar. La seva enorme responsabilitat en l’actual crisi està fora de tot dubte. Coincideixo amb el desig de Nadal “de veure a alguns il·lustres banquers del nostre país demanant humilment excuses pel que ha passat. M’agradaria veure’ls arremangar-se donant suport a les institucions, les empreses i la societat de la qual viuen … / .. per agilitzar el crèdit que van invertir en l’especulació i que ara neguen a l’economia productiva … / .. per posar a l’abast dels necessitats, amb fórmules responsables i imaginatives, tot l’estoc immobiliari que se’ls ha quedat a les mans“.

Si la Banca privada no reacciona i segueix actuant amb l’habitual prepotència, la ciutadania exigirà canvis dràstics que garanteixin el crèdit i assegurin l’honestedat del negoci bancari. La indignació creix. El famós lema dels manifestants de Occupy Wall Street “I am the 99%” no ha fet més que començar.

Jo crec que el sector bancari es mereix una opció pública. És cert que la Banca pública no té bona imatge. Els grans bancs privats i del corrent actual neoliberal s’han encarregat d’això. Però després de l’ensorrament del sistema financer el 2006 hem de revisar aquests plantejaments tan categòrics. Bancs públics que convisquin amb la Banca privada, per què no?. Encara que no en igualtat de condicions de competitivitat i “proves d’estrès”. La igualtat ha de ser en equitat social. Estic segur que si la Banca pública deixa de perseguir el benefici econòmic obtindrà un gran benefici social que, fet i fet, és més valuós que el deute i el paper moneda. Em sumo als experts que afirmen que la Banca pública és rentable.

És significatiu que l’estat de Dakota del Nord sigui el més eficient dels 52 Estats Units d’Amèrica per tenir un Banc públic potent. Tampoc s’hagués entès el renéixer d’Alemanya després de la 2 ª Guerra Mundial sense els seus Landesbanks de propietat pública. Un interessant article a The Economist de maig de 2010, Mutually assured existence assenyala que els bancs forts i estables de caràcter públic de l’Índia, Xina i Brasil són els responsables del seu creixement.

En resum:
Urgeix una ràpida reacció de la Banca privada esmenant els seus errors. Han de reinventar el negoci.
• Urgeix la creació d’una Banca pública, allunyada dels partits polítics i en mans de funcionaris altament preparats i honestos.

Els dies passen molt ràpid. La lentitud i passivitat actual està perjudicant seriosament a milions de persones i empreses. Cal actuar amb celeritat.

octubre 20th, 2011

Talent (I)

Tinc talent? En la majoria d’ocasions respons amb un “no crec … sóc de la pila”. Doncs no ho afirmes amb tanta seguretat. És molt possible que siguis una persona de talent: talent comercial, talent directiu, talent administratiu, talent tècnic, talent emprenedor, talent musical, talent científic, talent empàtic, talent deductiu, talent coordinador, talent expressiu literari, talent constructor d’idees o formes, talent docent, talent corporatiu, talent filantròpic, talent investigador, talent divulgatiu, talent audiovisual, talent … No diguis que no en tens cap?. No creguis en les biografies edulcorades dels grans mites de la història. No van ser talentosos en tot, potser van demostrar un talent sorprenent en un sol camp específic. Engrandir en excés a les persones talentoses empetiteix a l’observador. Hem de canviar aquesta visió de les coses.

El talent individual de cada un de nosaltres es pot avaluar segons la capacitat (puc), el compromís (vaig a fer-ho) i la decisió (actuo). A continuació, un esquema de Pilar Jericó del seu llibre Gestió del talent que resumeix de forma axiomàtica el concepte de talent.

Dues idees per a la reflexió:

• Un cop assumit que tens talent, has de trobar un camp on desenvolupar-lo. Tant de bo ho puguis desenvolupar en la vida professional. Serà la culminació de la teva vida. Però si a la feina no pots, tracta de focalitzar en un hobby o a través de les persones més properes i construeix projectes col·lectius que facin avançar la societat.

• Exercir el talent és una obligació. La persona de talent ha de retornar a la societat (pares, educadors, finançadors, líders, inspiradors) el que aquesta li ha donat. No hi haurà societat del coneixement sense persones de talent generoses, hàbils, compromeses amb el canvi i resoltes a actuar.

Cont. en Talent (II)

 

octubre 13th, 2011

Relleu generacional: la gran oportunitat d’excel·lència per a la Universitat

En la dècada 2010-2020, els experts afirmen que les universitats espanyoles disposen d’una oportunitat única per fer canvis profunds, ja que un terç del seu professorat arribarà l’edat de jubilació. Per què no substituir a aquests grans professionals per un nombre important d’investigadors qualificats que hagin gaudit de llargues estades a l’estranger? La seva visió, perspectiva i experiència poden ser l’única opció de reforçar i construir universitats excel·lents. Els experts apunten, també, que el relleu generacional hauria d’anar acompanyat de contractació de personal dels 5 continents.

Aquestes idees no són la conseqüència de la globalització sinó l‘únic camí per a la transició cap a una economia basada en el coneixement. El coneixement està repartit pel món. No podem renunciar-hi si no volem veure’ns relegats al subdesenvolupament econòmic del segle XXI.

Sens dubte, doncs, el relleu generacional és la gran oportunitat d’excel·lència per a la Universitat, sense detriment de la tasca realitzada en els darrers anys (per algunes universitats, segles!). Però el missatge l’han d’assumir tant els decisors polítics com els membres de la comunitat universitària. L’evolució és cosa de tots i entre tots hem de donar prioritat a la modernització de les nostres universitats. No arriba el decret llei per manca de consens o valentia? Doncs, millor. Normes internes de cada universitat poden avançar-se a la necessitat i construir el nou marc legal.

És molt possible que aquesta evolució comporti discriminació negativa per als oriünds del país. En part, és cert. Un altre paradigma que haurà de canviar. Els professionals de la Universitat som “Universals” i el nostre treball ha de realitzar-se allà on siguem més eficients, encara que sigui lluny de casa, allà on apostin per la nostra feina. Els “Universals” són, sense cap dubte, més eficients. I una cosa encara més important. Són més feliços. I no és una casualitat.

 

octubre 12th, 2011

ESPANYA-CATALUNYA. Canvi de lideratges

ESPANYA-CATALUNYA. Història compartida al llarg de molts segles. La seva gent, els seus paisatges, les seves cultures entremesclades. Encara que la unió política en un sol Estat (1714) no es va produir per un acord lliure entre les parts sinó que va ser el resultat d’una guerra. Han passat gairebé 3 segles i l’imaginari català, el poble vençut, segueix viu (alguns l’han arribat a anomenar “el problema català”).

Segons les últimes enquestes, la majoria de catalans consideren Catalunya una nació sense estat dins de l’Espanya plurinacional que reconeix la Constitució de 1978. Aquesta majoria-superior ja al 50% – no s’identifica com a independentista encara que va acumulant raons identitàries i econòmiques que la distancien de la resta d’Espanya. Per contra, la gran majoria d’espanyols consideren Espanya com una única nació i no volen entrar en debats estèrils sobre territoris o regions d’un mateix estat. Així doncs, els imaginaris espanyol i català s’estan distanciant a marxes forçades, encoratjats per una classe política incapaç de gestionar-los i uns mitjans de comunicació més violents que les armes.

El debat entre separatistes (“vull tornar a ser lliure”) i espanyolistes (“aquí no es mou ningú”) ve de llarg. De vegades, el debat ha acabat amb violència i, en altres, els pactes polítics han silenciat les veus discordants. Però, arribats a la nova era de les xarxes socials en què hi ha tantes oportunitats per pensar i organitzar-se, tinc seriosos dubtes que el debat finalitzi amb tanta rapidesa i eficàcia com fins ara. I és que, sense violència, qui pot guanyar un debat identitari?. Ningú. Segueix latent. No hi ha vencedors ni vençuts perquè el diàleg neix de la llibertat de pensament i actuació.

Per ara, l’imaginari català s’està armant d’arguments econòmics que la fan somiar amb un nivell de vida molt diferent, mentre que l’imaginari espanyol acumula cada dia arguments ideològics basats en la territorialitat i l’eficàcia de l’administració única. En última instància, els que tenen por al debat recorden l’article 8.1 de la Constitució Espanyola que cita a les Forces Armades com a defensores de la integritat territorial d’Espanya. A bon entenedor, poques paraules basten.

Però el debat Espanya-Catalunya és imparable. Ningú pot ja silenciar els ciutadans. Encara que la dificultat serà gestionar les decisions resultants. Europa pot ser l’àrbitre. Les va veure néixer, créixer, barallar-se, conviure. Ara li toca moderar el canvi de lideratges.

octubre 6th, 2011

Steve Jobs, un esperit transgressor exemplar

Steve Jobs ha perdut la seva batalla contra el càncer.

Comparteixo algunes de les seves idees:
* Fes el que et apassioni. Si no t’agrada el que fas, deixa-ho tot i busca una posició compatible amb les teves habilitats.
* Crea una visió “inspiradora” de com millorarà el món amb el teu treball. Per això, pensa en gran, pensa diferent, pensa en el futur.
* Reactiva el teu cervell. Cerca idees en altres sectors per innovar en el teu.
* Busca la senzillesa. La senzillesa és el nivell de sofisticació més gran.

octubre 5th, 2011

Per on passa el futur d’Europa?

No estic segur que estiguem preparats per a la resposta. Però, indefectiblement, el futur d’Europa passa per la dissolució dels seus 27 estats membres.

Tampoc cal esquinçar-se les vestidures per la proposta de “dissolució”. Els estats europeus no estan a l’altura de les circumstàncies actuals: autistes, corromputs, desconfiats i allunyats de la ciutadania. Fi de cicle.

Una Europa políticament unida en la diversitat té més possibilitats de millorar la qualitat de vida de les persones. Perquè ha de ser una Europa de les persones. Ni de regions, nacions, estats o pobles. És l’hora de les persones. I de la cultura. No una nova cultura creada ad hoc des de Brussel·les sinó la suma de cultures mil·lenàries (escocesa, catalana, valona, bavaresa, flamenca, llombarda, basca, normanda, silèsia, txeca, bretona, lapona …..).

No posem més traves al canvi. Existeixen solucions per a totes les dificultats que puguin sorgir (estructurals, jurídiques, administratives). D’aquesta manera, Europa pot demostrar-se a si mateixa que és capaç d’organitzar-se sota els principis de justícia, diversitat, subsidiarietat i respecte a les cultures. Els estats actuals no la deixen créixer.