Per on passa el futur d’Europa?

No estic segur que estiguem preparats per a la resposta. Però, indefectiblement, el futur d’Europa passa per la dissolució dels seus 27 estats membres.

Tampoc cal esquinçar-se les vestidures per la proposta de “dissolució”. Els estats europeus no estan a l’altura de les circumstàncies actuals: autistes, corromputs, desconfiats i allunyats de la ciutadania. Fi de cicle.

Una Europa políticament unida en la diversitat té més possibilitats de millorar la qualitat de vida de les persones. Perquè ha de ser una Europa de les persones. Ni de regions, nacions, estats o pobles. És l’hora de les persones. I de la cultura. No una nova cultura creada ad hoc des de Brussel·les sinó la suma de cultures mil·lenàries (escocesa, catalana, valona, bavaresa, flamenca, llombarda, basca, normanda, silèsia, txeca, bretona, lapona …..).

No posem més traves al canvi. Existeixen solucions per a totes les dificultats que puguin sorgir (estructurals, jurídiques, administratives). D’aquesta manera, Europa pot demostrar-se a si mateixa que és capaç d’organitzar-se sota els principis de justícia, diversitat, subsidiarietat i respecte a les cultures. Els estats actuals no la deixen créixer.

 

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*