Banca pública – Banca privada

Feia temps que no subscrivia al 100% un article d’opinió (“Banqueros” de Rafael Nadal, La Vanguardia 21/10/2011). El periodista analitza l’odi indiscriminat de milions de ciutadans cap a la Banca privada afirmant que “la cobdícia d’alguns i la supèrbia en la gestió d’altres ha arruïnat la part positiva del llegat recent de bancs i caixes. No sé si encara estan a temps, però si volen tenir alguna oportunitat, els banquers sensats i responsables -que n’hi ha- haurien de liderar el moviment per investigar, processar i castigar durament les pràctiques abusives del sector“. En aquest context, la RSC -Responsabilitat Social Corporativa- de Bancs i Caixes ha perdut tot el seu sentit. Quina llàstima!. Jo me l’havia cregut.

La Banca privada està obligada a rectificar. La seva enorme responsabilitat en l’actual crisi està fora de tot dubte. Coincideixo amb el desig de Nadal “de veure a alguns il·lustres banquers del nostre país demanant humilment excuses pel que ha passat. M’agradaria veure’ls arremangar-se donant suport a les institucions, les empreses i la societat de la qual viuen … / .. per agilitzar el crèdit que van invertir en l’especulació i que ara neguen a l’economia productiva … / .. per posar a l’abast dels necessitats, amb fórmules responsables i imaginatives, tot l’estoc immobiliari que se’ls ha quedat a les mans“.

Si la Banca privada no reacciona i segueix actuant amb l’habitual prepotència, la ciutadania exigirà canvis dràstics que garanteixin el crèdit i assegurin l’honestedat del negoci bancari. La indignació creix. El famós lema dels manifestants de Occupy Wall Street “I am the 99%” no ha fet més que començar.

Jo crec que el sector bancari es mereix una opció pública. És cert que la Banca pública no té bona imatge. Els grans bancs privats i del corrent actual neoliberal s’han encarregat d’això. Però després de l’ensorrament del sistema financer el 2006 hem de revisar aquests plantejaments tan categòrics. Bancs públics que convisquin amb la Banca privada, per què no?. Encara que no en igualtat de condicions de competitivitat i “proves d’estrès”. La igualtat ha de ser en equitat social. Estic segur que si la Banca pública deixa de perseguir el benefici econòmic obtindrà un gran benefici social que, fet i fet, és més valuós que el deute i el paper moneda. Em sumo als experts que afirmen que la Banca pública és rentable.

És significatiu que l’estat de Dakota del Nord sigui el més eficient dels 52 Estats Units d’Amèrica per tenir un Banc públic potent. Tampoc s’hagués entès el renéixer d’Alemanya després de la 2 ª Guerra Mundial sense els seus Landesbanks de propietat pública. Un interessant article a The Economist de maig de 2010, Mutually assured existence assenyala que els bancs forts i estables de caràcter públic de l’Índia, Xina i Brasil són els responsables del seu creixement.

En resum:
Urgeix una ràpida reacció de la Banca privada esmenant els seus errors. Han de reinventar el negoci.
• Urgeix la creació d’una Banca pública, allunyada dels partits polítics i en mans de funcionaris altament preparats i honestos.

Els dies passen molt ràpid. La lentitud i passivitat actual està perjudicant seriosament a milions de persones i empreses. Cal actuar amb celeritat.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*