Urgeixen canvis en els mètodes d’aprenentatge

  1. Des de 1965 se sap que els nivells de retenció del que s’escolta en una conferència, en una classe o en una sessió informativa és molt baix, només del 5%. Escoltar sí, però recordar el que s’ha dit …
  2. I recordar el que es llegeix també té un nivell de retenció molt baix, pròxim al 10% del contingut llegit.
  3. Hi ha qui pensa que quan ens assistim d’un power point o un vídeo de Youtube ja està tot resolt i tota l’audiència retindrà el missatge. Doncs no. Els nivells estan només al 20% quan el mètode d’aprenentatge és audiovisual.
  4. Millora una mica quan el mètode d’aprenentatge és el de la demostració (30% de la informació). Explicar les coses demostrant el seu origen, com es fan, perquè són així i fins i tot quines són les raons del resultat final permet satisfer la curiositat i, per tant, l’atenció. Però els oients encara són oients.
  5. Quan promovem la discussió entre els assistents els nivells de retenció del missatge ja són superiors (50%). Perquè es comparteix el protagonisme de la informació. Tots són ponents, conferenciants.
  6. Els nivells de retenció són notables (75%) quan es proposa aprendre a través del treball: experimentar, tocar, equivocar-se, encertar.
  7. I quan cedim el protagonisme a l’estudiant, al treballador, l’oient i li sol·licitem que es prepari l’exposició d’una informació per compartir amb els altres, el seu nivell de retenció és del 90%. Perquè ha d’assumir-la abans de explicar-la al grup. El professor escoltant i l’estudiant fent de professor

Los resultados de las investigaciones del NTL-National Training Laboratories se conocen desde hace medio siglo. Un reciente trabajo de Jacobs, Hurley & Unite (2008) “How learning Theory Creates a Foundation for SI Leader Training” presenta resultados similares. ¿Qué hacemos, pues, que no hacemos nada?

Mentrestant, l’Educació Primària i Secundària va penjant pissarres digitals a les aules (!). I la Universitat s’entreté discutint sobre el nombre d’estudiants per grup i sobre l’ús de la intranet (!). I l’Educació a Distància, davant tal desorientació, va guanyant terreny i cada dia compta amb més estudiants (encara que els nivells de retenció en l’e-learning són baixos -per ara- perquè els seus mètodes d’aprenentatge es basen, principalment, en lectura de materials i elaboració de treballs escrits).
La mateixa desorientació es troba en les persones i organitzacions que transmeten els seus missatges a través de reunions (congressos, jornades, simposis, reunions d’empresa …) on els nivells de retenció són, en general, molt baixos.

Urgeixen canvis en els mètodes d’aprenentatge.

3 idees per a professors, conferenciants, pares, directius, polítics i educadors:

• El nou rol del mestre és liderar el procés d’aprenentatge, no ser el centre d’ell.
• Siguem coherents amb l’època actual i cedim protagonisme a l’oient. Augmentarà l’eficiència.
• Reduïm dràsticament la comunicació unidireccional, encara que sigui vistosa, divertida o audiovisual. Hem d’ocupar-nos de la comprensió més que de l’audiència.

*
Un altre dia seguim.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*