FUTBOL CLUB BARCELONA: oportunitat perduda de ser Socialment Responsable

Quan el F.C. BARCELONA va liquidar els 7’5 milions d’euros que l’unien per conveni de col·laboració amb UNICEF (2007-2011, 1’5 milions per any) va perdre la gran oportunitat de ser socialment responsable. Quina llàstima!. Això de la RSC (Responsabilitat Social Corporativa) ens explotarà a les mans per manca de visió.

És cert que “ser socialment responsable és rentable”. És l’argument decisiu perquè les empreses s’animin a fer alguna cosa més del que s’espera d’elles. I això no és dolent. Quan fan Mecenatge, creen Premis, Ajuts i Beques, dissenyen campanyes de Màrqueting Relacionat amb una Causa, Patrocinen esdeveniments solidaris, Contracten a persones amb risc d’exclusió social (a través d’una Fundació o sense), comproven com el seu compte de resultats augmenta. I als seus públics els agrada que es converteixin en una Empresa-Ciutadana. Però massa coses s’estan fent malament en la majoria d’organitzacions. Potser perquè no s’ha entès l’essència de la RSC.

Quan el 2007 el Barça va canviar les regles de joc del patrocini esportiu -sense sol·licitar el consentiment als socis en Assemblea -posant el logotip d’UNICEF (el patrocinat) al pit del jugador (lloc reservat a la samarreta per al patrocinador), va revolucionar també la feble situació de la RSC.

  • El club va passar de “cobrar” 15 milions d’euros anuals per un sponsor a la samarreta … a “pagar” 1’5 milions per comunicar públicament la seva RSC a la samarreta. L’estratègia va comportar una recaptació directa de 200 milions d’euros per diversos conceptes.
  • El club va passar de vendre 5 milions de samarretes el 2007 a 15 milions de peces a partir de 2009 (a 60 € per unitat). Xifres anuals d’escàndol. Encara que el logotip d’UNICEF no és l’únic causant del fenomen (sobretot ho és Guardiola, Messi i els èxits esportius) el logotip d’UNICEF és determinant.
  • El compromís contractual amb UNICEF es va mantenir en 1’5 milions anuals. Jurídicament correcte. Però …

¿S’imaginen que el president del Barça hagués reaccionat amb rapidesa i atorgat a UNICEF 50 milions d’euros -o més-? Ocasió perduda de demostrar que el Barça creu de veritat en la missió d’UNICEF i entén la Responsabilitat Social Corporativa.

Ha succeït tot el contrari: la Junta Directiva del club mira cap una altra banda, parla de dificultats pressupostàries, els jugadors segueixen cobrant sous astronòmics i els contractes televisius segueixen pactant-se en milions d’euros. On ha anat a parar aquesta ingent massa de diners?. Tant els socis del club com els ciutadans no han dit res, no donen mostres de què els importi gaire tot plegat.

Tot i això, i davant contínues contradiccions com aquesta (i tantes altres realitzades per empreses cerveseres, farmacèutiques, bancs o petrolieres) només cal esperar una devaluació dràstica de la Responsabilitat Social Corporativa. Potser haurà de reinventar-se. Alguns parlen de RSC 2.0, de RSC 3.0. Sigui quina sigui la nova denominació, haurà de néixer d’un plantejament diferent. Si promovem aquesta dinàmica tan especial, abandonem definitivament les almoines del 0’7% … del 2% … o similars. Anem a parts iguals -com a mínim-. O invertim els termes. Que l’empresa es quedi amb el petit percentatge. Ja és un petit benefici.

*

Un altre dia seguim.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*