Archive for desembre, 2011

desembre 27th, 2011

Nous profetes a les xarxes socials

Fa 2.500 anys van existir les denominades “Escoles de Profetes”. El seu objectiu no era ensenyar “el que passarà en el futur” sinó a “viure en el futur”. A aquests joves se’ls preparava perquè exercissin influència en el poble, fins i tot a costa de perdre la vida en l’intent.

L’altre dia vaig assistir a una celebració religiosa en què el seu representant parlava des del púlpit. El ritual comunicatiu era unidireccional i la participació del públic era impostada, monòton, memorística i poc sincera. Llegint algunes de les seves informacions escrites vaig tenir la mateixa sensació. Verb llunyà, distància temporal, distància espacial.

Aquell dia em vaig preguntar per què alguns comunicadors actuals -a través dels seus tuits, els seus posts, els seus vídeos- tenen tants lectors i seguidors. Sense púlpit, les seves idees arriben a 50.000 persones en un instant, que poden replicar i multiplicar per 100 en 48 hores.

És molt possible que aquestes “veus” siguin els nous profetes. És clar que no totes. Només les “veus” innovadores. Algunes estimacions afirmen que únicament el 5% de la informació que hi ha a Internet és original, fruit d’investigacions o idees personals. El 95% restant és una còpia de les idees d’altres (o comentaris o especulacions de les idees d’altres, com és el cas de Twitter i els seus 140 caràcters).

Sens dubte, els nous profetes són els que creen continguts i els comparteixen a la xarxa per interpel·lar a la ciutadania. Les seves idees viuen en el futur. Una barreja de vanitat i generositat. Com els antics profetes. Encara que aquests arribaven a donar la vida per les seves idees. ¿Faran el mateix els d’ara?. Ho dic perquè vénen temps difícils …

desembre 23rd, 2011

20 articles destacats de Mapa del Canvi 2011

Innovació

Comunicació

Societat

Fundraising


desembre 21st, 2011

Generació-Y: cal passar a l’acció

Entre “indignada” i “descol·locada”, l’anomenada Generació-Y  -joves entre 15 i 30 anys- afirma que la societat li ofereix poques possibilitats de demostrar la seva vàlua i la seva preparació tècnica.

Però NO ho tenen pitjor que generacions anteriors. Oportunitats per destacar i complir amb els teus somnis professionals sempre han estat escasses. Per això, “indignar-se” quan ho descobreixes no és la resposta més eficient. Potser s’hauria de canviar l’actitud de “indignació” per “generació d’idees”, “generació d’actituds”, en definitiva, acció productiva.

Reconeguem que hem creat una societat que està més satisfeta “consumint” que “generant”. I la majoria de joves tenen com a objectiu guanyar diners per consumir en oci (cultural, esportiu, turístic, gastronòmic …) o en béns finalistes (iPad, automòbil, habitatge …). Pocs pensen en termes de productivitat, en generar ocupació per a altres, a projectar grans idees revolucionàries. I una generació tan preparada com l’actual no pot quedar permanentment indignada. Ha de liderar el canvi. Les generacions més grans no mouran un dit.

Generació-Y : hay que pasar a la acción

desembre 19th, 2011

Els secrets de la captació de fons (fundraising)

A continuació, es mostra una figura que estructura les tècniques de fundraising (captació de fons), fruit de les meves investigacions de finals dels anys 90 als Estats Units. Ha estat explotada en multitud de cursos i seminaris i en diversos llibres i articles. Em plau compartir-la al bloc, especialment amb aquelles persones interessades en el finançament privat de les organitzacions del Tercer Sector (associacions i fundacions), més enllà de les subvencions públiques, cada dia més escasses.

S’adjunta el link de l’extens llibre que desenvolupa aquesta desconeguda disciplina i professió: Fundraising, el arte de captar recursos. Manual estratégico para ONLs (Palencia-Lefler, 2001, IFD).

desembre 15th, 2011

Tot i la crisi, la majoria som rics

Una experiència interessant apunta al canvi.

Bilionaris com Bill Gates o Warren Buffet han desplegat les seves persuasives influències en la creació del programa The Giving Pledge (Promesa de Donar). Sense tractar de donar lliçons a ningú, avisen que les donacions i patrocinis actuals, o l’aportació pública del 0’7% del PIB dels estats al subdesenvolupament, són un insult a la intel·ligència humana. El programa convida a les grans fortunes a comprometre a donar el 50% de les seves riqueses a causes filantròpiques. O més del 50%. O a donar-ho tot.

La iniciativa, nascuda el 2010, només té el suport de 103 persones, l’1% dels bilionaris del món. La llista també compta amb algun milionari (0’0003% dels milionaris del món) i alguna persona de classe mitjana (un 0’00000008% de la població mundial).

Iniciatives com aquesta haurien de multiplicar-se en el futur. No caiguem en la temptació de desmerèixer-les. Potser és una sublim invitació per a totes i tots, independentment del nostre patrimoni. ¿Encara cantem aquella cançó de “… Si jo fos ric”?. Encara no hem descobert que la majoria som rics? Potser comptem amb uns ingressos superiors a 6.500 milions de persones d’aquest món (de 7.000 milions). Una mirada “cap enrere” de tant en tant ens pot convertir en millors persones.

desembre 13th, 2011

Urdangarín, deshonra per a la Consultoria en Comunicació

El gendre del Rei d’Espanya, Iñaki Urdangarín, encara no està imputat però les proves de les irregularitats que ha comès amb diners públics des de la seva empresa de consultoria Nóos són irrefutables. La Fiscalia no trigarà a actuar.

Ha fet mal a la Corona espanyola, a la monarquia, a la Casa Reial. Tots coincideixen. Els republicans es freguen les mans.

Però encara ha fet més mal a la professió de consultor, figura de màxima responsabilitat que ajuda a altres a millorar, a ser excel·lent, a través de la seva saviesa, equanimitat i coneixement. Gran desprestigi per als professionals de la consultoria a Espanya. I en especial, a la consultoria en Comunicació, amb la qual tothom s’atreveix. I s’ha atrevit Urdangarín. La seva diplomatura en Empresarials no permeten adquirir suficients coneixements per ser un bon assessor en Comunicació, que conegui l’ètica del patrocini, l’organització d’esdeveniments, la relació amb els mitjans, el lobbisme, la comunicació de crisi, la comunicació financera, entre moltes coses que presumptament ha fet Urdangarín. Ha aconseguit tant diners públics -en la majoria d’ocasions sense concurs- només per ser el gendre d’un Rei.

Fa uns dies lamentava el greuge causat a la Casa del Rei. Que bo seria que també demanés disculpes al sector professional de la comunicació.

 

desembre 11th, 2011

Els 7 grans col·lectius socials a Espanya. JOVES 0-15 ANYS (7)

Actualment, Espanya compta amb 7 milions de persones menors de 16 anys. La tendència mostra una clara disminució per als propers anys, similar a la resta d’Europa. Similar també és la immaduresa de les generacions europees actuals (sobretot a partir de 1980) de nenes i nens sobreprotegits, que viuen en una bombolla que els impedeix madurar -en temps i forma- i retornar a la societat alguna cosa més que somriures.

Sobre aquest col·lectiu, les polítiques públiques han de ser prudents però, alhora, disruptives. En els últims 30 anys s’han promocionat massa els drets i molt poc les obligacions dels nens i dels joves. S’ha vetat la paraula “prohibir”. I encara que tothom sap que les coses han de canviar, ningú fa el primer pas.

Algunes idees per al canvi per a aquest col·lectiu tan important:

• Si sabem que l’exposició a la violència produeix efectes nocius en aquesta etapa, s’ha de fer tot el possible per contrarestar la seva presència (informativa, audiovisual, artística, real) amb una potent educació per la pau i la no-violència, tant o més important que les matemàtiques o la llengua, a través de variades metodologies, dins i fora de l’escola.

• Si sabem que l’esperit emprenedor s’adquireix en les etapes més primerenques, trenquem d’una vegada per sempre amb l’educació que prima la igualtat intel·lectual per sobre de les diferències. Tots els nens i joves han de comptar amb les mateixes oportunitats. Però un cop ofertes han de promocionar-se les diferències. És l’única manera que neixin idees, projectes, a quina més diferent, més convergent o divergent amb la cultura de la seva comunitat.

• Per tal de compensar part de les inversions econòmiques i d’afecte que reben els nens i joves menors de 16 anys -i per a què ells se sentin protagonistes del projecte- s’han de promoure comunitats de serveis dirigides i executades per ells i que redundin en benefici de la comunitat (neteja, ordre, educació, oci …). La seva creativitat és infinita. Pot ser un primer pas per reconvertir el concepte de voluntariat en alguna cosa valuosa i personal.

Nens i joves que reben aquest tipus de consideracions poden ser els que promoguin la justícia social en un futur proper.

Anar a  Els 7 grans col·lectius socials a Espanya

 

desembre 10th, 2011

Els 7 grans col·lectius socials a Espanya. MAJORS DE 65 ANYS (6)

8 milions de espanyols formen el col·lectiu de ciutadans majors de 65 anys. El descens de la mortalitat i de la natalitat al mateix temps està provocant l’anomenada “transició demogràfica”, cap a una societat cada vegada menys jove.

El fenomen cal observar-lo com un èxit i no com un fracàs. L’accés a la informació, a la bona alimentació i als bons tractaments en un constant avenç científic, és un èxit social del qual hom s’ha de sentir orgullós. Viure més (i en el futur, mantenir la joventut) és un objectiu socialment just (sempre i quan sigui un dret compartit per l’ésser humà). Però la longevitat s’està veient com un problema. Potser perquè la societat no està tenint en compte els desafiaments que suposa l’envelliment de la població i no sap com mantenir l’Estat del benestar (segurament perquè el debat s’està plantejant des de la sostenibilitat pressupostària i no des de les polítiques públiques actives).

D’una banda, no existeix una visió que els teus impostos actuals et permetran el teu benestar futur. La majoria considera que està pagant amb els seus diners el benestar dels actuals grans i desconfia del futur. De l’altra, es considera que la vellesa és una situació passiva que no genera riquesa. I la maduresa -60, 70 i 80 anys- és la part de la vida de més interès. Els grans científics, humanistes i artistes tenen aquesta edat. Pocs premis Nobel es concedeixen a persones amb una edat inferior als 65 anys.

Les polítiques públiques per a aquest col·lectiu han de lluitar contra la gerontofobia- que existeix- i promoure espais per a què els ciutadans majors de 65 anys puguin sentir-se actius social, política i econòmicament. La majoria ja van aportar al sistema durant 40 anys. Rebre una pensió i unes atencions mèdiques no són un regal de la societat, és un dret.

La cohesió intergeneracional tan anhelada pot tenir com a objectiu la lluita contra la gerontofobia. A la qual s’han de sumar els mitjans de comunicació clàssics i els protagonistes de les xarxes socials -la majoria joves- per tal de trencar amb la imatge que la gent gran són una càrrega. Són generadors de riquesa. Una altra riquesa.

És molt possible que d’aquí a poc temps el col·lectiu actual de 65-90 anys canviï la seva estructura poblacional per la de 80-140 anys, tendint cap a la immortalitat. Serveixi el següent capítol de la sèrie Redes, dirigit per Eduard Punset, com un punt de partida cap a unes polítiques públiques que estan arribant: “envelliment vs immortalitat”.

Anar a  Els 7 grans col·lectius socials a Espanya

desembre 9th, 2011

Els 7 grans col·lectius socials a Espanya. ELS QUE NO BUSQUEN FEINA (5)

Els que no busquen feina però podrien treballar. Els que no poden treballar per qüestions de salut. Els que no busquen feina perquè no volen treballar. Els que no busquen feina perquè coordinar el grup familiar els impedeix qualsevol altra activitat. Diferents situacions personals conflueixen en un col·lectiu molt divers, units per una característica: no formen part de la població activa tot i tenir una edat activa (16-64 anys). No compten per a les estadístiques d’ocupació.

No podem jutjar l’adecuació o la inadequació d’aquestes situacions ja que procrear, tenir cura dels fills, cultivar-se a un mateix, estudiar i llaurar-se un futur, lluitar per uns ideals en contra de l’establishment, millorar i refer-se físicament o mental … formen part de l’estil de vida actual.

Tot i això, diferents polítiques públiques han d’actuar sobre aquest multi-col·lectiu. Unes polítiques que valorin socialment el resultat de la seva activitat no remunerada i, en alguns casos, altruista.

Algunes tindran un valor afegit superior, per la seva singularitat o necessitat. De qualsevol manera, es tracta de conceptualitzar aquesta etapa (voluntària o forçada) d’activitat exemplar que regenera el teixit social: aposta per la innovació, aposta per la família, aposta per la conciliació laboral i professional, aposta per la salut comunitària. Un estatus que li atorgui veu pública a les normes legals, en els debats i en els mitjans de comunicació.

D’altra banda, aquests ciutadans han de tenir al seu abast diferents formats de formació contínua, que procuri actualitzar el seu Currículum tot pensant en una possible incorporació al mercat de treball (idiomes, comunicació, xarxes socials, manufactures, expressió artística, educació física). És molt possible que l’aprenentatge virtual sigui el format més adequat donades les característiques del multi-col·lectiu.

A canvi, la societat pot -i ha- d’exigir a aquestes persones un alt nivell de compromís amb la comunitat.

Anar a  Els 7 grans col·lectius socials a Espanya

desembre 8th, 2011

Els 7 grans col·lectius socials a Espanya. TREBALLADORS PER COMPTE ALIÈ (4)

El col·lectiu més nombrós, amb més de 12 milions de persones a Espanya, el componen els treballadors per compte aliè, a través d’una varietat de contractes amb l’empresari (indefinit, temps parcial, formatiu, interinitat, d’obra o servei, eventual, de relleu, a domicili). Les xifres per a cada un d’ells varien constantment encara que tots els governs, des de la transició, han tractat de consolidar el contracte indefinit, actualment el majoritari. Malgrat això, la tendència futura no va per aquí.

La flexibilitat és l’element clau del futur del col·lectiu. Flexibilitat del contractant, del contractat així com flexibilitat del conjunt davant un canvi de rumb de l’empresa, voluntari o forçat. És molt possible que, en un futur molt proper, els productes i serveis que actualment ofereix l’empresa espanyola siguin caducs. Sens dubte, el lema de l’empresa del segle XXI clama a l’acció, “renovar-se o morir”, un lema que han d’assumir els sindicats si no volen perjudicar els seus representats. En l’aventura del canvi es perdran molts drets. I, segurament, la volatilitat del treball serà molt alta. Per això, si el treballador tarda massa a canviar el xip més incerteses rondaran pel convuls mercat laboral.

Algunes idees per promoure el canvi amb certa progressivitat i prudència:

- Polítiques públiques que promoguin ocupacions parcials al màxim nombre de ciutadans. És millor compartir el treball (jornades, calendaris, equips) que consolidar una borsa d’aturats que volen una feina fixa i a temps complet que no existeix. La Unió Europea promou els microtreballs, amb sous inferiors al salari mínim interprofessional, per salvar moments difícils. El temps dirà si encaixa en la mentalitat dels espanyols.

- Socialitzar part dels guanys de l’empresa. La cultura cooperativa i co-responsable dels treballadors és el detonant del canvi. Els treballadors també poden pensar, arriscar, comprometre’s amb el canvi de rumb, accelerar els processos, innovar des de sota. Però només ho faran si l’empresari creu en ells i els dóna l’oportunitat.

De la crisi actual no ens trauran ni els bancs ni les lleis sinó la força del treball de milions de ciutadans que tinguin una visió clara de cap on va la seva empresa, cap a on van ells dins del projecte empresarial.

Anar a  Els 7 grans col·lectius socials a Espanya