Archive for desembre 8th, 2011

desembre 8th, 2011

Els 7 grans col·lectius socials a Espanya. TREBALLADORS PER COMPTE ALIÈ (4)

El col·lectiu més nombrós, amb més de 12 milions de persones a Espanya, el componen els treballadors per compte aliè, a través d’una varietat de contractes amb l’empresari (indefinit, temps parcial, formatiu, interinitat, d’obra o servei, eventual, de relleu, a domicili). Les xifres per a cada un d’ells varien constantment encara que tots els governs, des de la transició, han tractat de consolidar el contracte indefinit, actualment el majoritari. Malgrat això, la tendència futura no va per aquí.

La flexibilitat és l’element clau del futur del col·lectiu. Flexibilitat del contractant, del contractat així com flexibilitat del conjunt davant un canvi de rumb de l’empresa, voluntari o forçat. És molt possible que, en un futur molt proper, els productes i serveis que actualment ofereix l’empresa espanyola siguin caducs. Sens dubte, el lema de l’empresa del segle XXI clama a l’acció, “renovar-se o morir”, un lema que han d’assumir els sindicats si no volen perjudicar els seus representats. En l’aventura del canvi es perdran molts drets. I, segurament, la volatilitat del treball serà molt alta. Per això, si el treballador tarda massa a canviar el xip més incerteses rondaran pel convuls mercat laboral.

Algunes idees per promoure el canvi amb certa progressivitat i prudència:

- Polítiques públiques que promoguin ocupacions parcials al màxim nombre de ciutadans. És millor compartir el treball (jornades, calendaris, equips) que consolidar una borsa d’aturats que volen una feina fixa i a temps complet que no existeix. La Unió Europea promou els microtreballs, amb sous inferiors al salari mínim interprofessional, per salvar moments difícils. El temps dirà si encaixa en la mentalitat dels espanyols.

- Socialitzar part dels guanys de l’empresa. La cultura cooperativa i co-responsable dels treballadors és el detonant del canvi. Els treballadors també poden pensar, arriscar, comprometre’s amb el canvi de rumb, accelerar els processos, innovar des de sota. Però només ho faran si l’empresari creu en ells i els dóna l’oportunitat.

De la crisi actual no ens trauran ni els bancs ni les lleis sinó la força del treball de milions de ciutadans que tinguin una visió clara de cap on va la seva empresa, cap a on van ells dins del projecte empresarial.

Anar a  Els 7 grans col·lectius socials a Espanya

 

desembre 8th, 2011

Els 7 grans col·lectius socials a Espanya. EMPRESARIS i AUTÒNOMS (3)

Empresaris i Autònoms són el motor del nostre teixit social. I en especial, les PIMES. Més de 3 milions d’espanyols estan donats d’alt en aquest règim de professionals liberals. Des d’advocats, dentistes, taxistes o propietaris d’una cadena de restaurants o una empresa farmacèutica. Alguns s’auto-ocupen però altres donen feina a centenars de treballadors. Són creadors de riquesa. L’apressant crisi que vivim els ho està posant difícil per mantenir un nivell d’ocupabilitat suficient que eviti la recessió. Encara sort que la majoria de dones i homes d’aquest col·lectiu no es rendeixen i mantenen el pols a la crisi. Les polítiques públiques cap a aquests emprenedors han de ser proactives, facilitant la contractació i la descontractació, sense esquinçar-se les vestidures per eixamplar les portes de sortida. Hem d’eixamplar la porta d’entrada a l’ocupació. I l’auto-ocupació.

També, hem d’afrontar el gran problema del frau fiscal. Sempre que es parla d’aquesta xacra social es pensa en les grans fortunes i es fa els ulls grossos al col·lectiu d’autònoms. Algú creu que els professionals liberals i autònoms declaren tots els ingressos que reben? Els experts parlen d’una mitjana de frau del 60%. No és just, doncs, que les mesures anticrisi se segueixin encebant amb els empleats públics i privats (amb la nòmina controlada) i evitin l’enfrontament amb el col·lectiu creador de riquesa d’empresaris i autònoms.

La majoria d’autònoms tenen un nivell de vida suficient i tot i així la seva declaració de la renda surt “a tornar”, de manera que adquireixen drets d’ajuts públics. Alguns ni tan sols es donen d’alta en autònoms i els seus ingressos no contribueixen al benestar de la societat, encara que participen i lideren les queixes contra l’estat de les carreteres, de la sanitat, de l’ensenyament públic. Sobretot, a l’hora de criticar el “funcionari”. Gran cinisme.

El canvi comença a l’interior de cada un. El col·lectiu liberal i creador de riquesa ha de ser el més honrat amb Hisenda. S’han de crear mecanismes de control perquè es declari el 100% de l’activitat econòmica. Encara que la seva eficàcia sempre dependrà de l’ètica personal.

Segurament, les polítiques públiques han de ser més eficients amb els projectes dinamitzadors de l’emprenedor. Però ser emprenedor (figura clau del nostre progrés) no eximeix a ningú del pagament de les obligacions fiscals. La satisfacció de ser un creador de riquesa no està renyida amb ser un ciutadà exemplar.

Anar a  Els 7 grans col·lectius socials a Espanya