Nous profetes a les xarxes socials

Fa 2.500 anys van existir les denominades “Escoles de Profetes”. El seu objectiu no era ensenyar “el que passarà en el futur” sinó a “viure en el futur”. A aquests joves se’ls preparava perquè exercissin influència en el poble, fins i tot a costa de perdre la vida en l’intent.

L’altre dia vaig assistir a una celebració religiosa en què el seu representant parlava des del púlpit. El ritual comunicatiu era unidireccional i la participació del públic era impostada, monòton, memorística i poc sincera. Llegint algunes de les seves informacions escrites vaig tenir la mateixa sensació. Verb llunyà, distància temporal, distància espacial.

Aquell dia em vaig preguntar per què alguns comunicadors actuals -a través dels seus tuits, els seus posts, els seus vídeos- tenen tants lectors i seguidors. Sense púlpit, les seves idees arriben a 50.000 persones en un instant, que poden replicar i multiplicar per 100 en 48 hores.

És molt possible que aquestes “veus” siguin els nous profetes. És clar que no totes. Només les “veus” innovadores. Algunes estimacions afirmen que únicament el 5% de la informació que hi ha a Internet és original, fruit d’investigacions o idees personals. El 95% restant és una còpia de les idees d’altres (o comentaris o especulacions de les idees d’altres, com és el cas de Twitter i els seus 140 caràcters).

Sens dubte, els nous profetes són els que creen continguts i els comparteixen a la xarxa per interpel·lar a la ciutadania. Les seves idees viuen en el futur. Una barreja de vanitat i generositat. Com els antics profetes. Encara que aquests arribaven a donar la vida per les seves idees. ¿Faran el mateix els d’ara?. Ho dic perquè vénen temps difícils …

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*