Supèrbia a Twitter

La soberbia se define como la sobrevaloración del Yo respecto de otros por superar, alcanzar o superponerse a un obstáculo, situación o bien en alcanzar un estatus elevado y subvalorizar al contexto. También se puede definir la soberbia como la creencia de que todo lo que uno hace o dice es superior, y que se es capaz de superar todo lo que digan o hagan los demás. También se puede tomar la soberbia en cosas vanas y vacías -vanidad- y en la opinión de uno mismo exaltada a un nivel crítico y desmesurado -prepotencia- (Fuente: Wikipedia)

Quan un ciutadà aconsegueix atreure a 50.000 seguidors al seu Twitter assumeix una gran responsabilitat. En general, ha aconseguit aquest lideratge pels seus comentaris encertats, les seves opinions equilibrades, la seva manera de veure les coses, el seu sentit comú, la seva preparació intel·lectual, el seu atreviment, la seva valentia. Ningú l’hi ha regalat. Encara que també és veritat que entre els centenars de tuits que llança -potser en excés- es troben veritables “flors” al jardí de la supèrbia.

Ser líder i prescriptor requereix humilitat, abans de res. Requereix pensar en les conseqüències que provoquen les paraules…

Exemples de tuits vanitosos que són innecessaris:

  • De camí a Santiago de Compostel·la per una conferència que he d’impartir …
  • Surto entre els 500 més importants de la revista …
  • Això jo no ho vaig dir, el que vaig dir va ser això …

Exemples de tuits de prescripció que són tendenciosos:

  • A partir de demà compraré tal cosa …
  • Cal votar en contra de …

No hauríem de tractar als seguidors com a tals. No ho són. Són, senzillament, lectors als que no hem de manipular. Alguns afirmen que la major subtilesa de la vanitat és aconseguir que aquesta no es vegi.

 

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*