Archive for febrer, 2012

febrer 27th, 2012

Dret de Manifestació i Dret de Vaga

Mentre que el Dret de Manifestació sorgeix de la manca de sintonia entre polítics i ciutadans, el Dret de Vaga sorgeix de la manca de sintonia entre empresaris i treballadors (… també s’entén la capacitat de manifestació en el món laboral i de vaga en l’àmbit personal).

El dret a manifestar està en relació amb la llibertat d’expressió. I els límits estan únicament en la llibertat dels altres. Si el meu crit o el meu cop danyen la integritat física o psíquica d’altres, la meva manifestació perd la categoria de dret. Hem, doncs, de posar molta imaginació per exercir aquest dret (no consumint productes o serveis, mobilitzant el temps lliure, unint pensaments a través de l’art …) sense por a perdre la vida. Sense llibertat d’expressió no hi ha vida, hi ha esclavitud.

El dret de vaga està en relació amb la llibertat d’actuació. Els límits no són tan clars com en el dret a manifestar-se. Si la meva actuació (“deixar de treballar”, o “treballar més”) afecta individus més enllà dels públics de l’organització (empresari, accionistes, clients, empleats, proveïdors …) la vaga perd la categoria de dret. Els dubtes sorgeixen en empreses amb milions de clients. Els seus treballadors han de posar molta imaginació per exercir el dret de vaga amb responsabilitat, perquè aquests milions d’usuaris són alguna cosa més que clients. Representen la societat en si mateixa i ja no són públics exclusius d’aquesta organització.

És obvi que l’estratègia de la manifestació i de la vaga és “informar” a tota la societat. Però no s’ha d’oblidar que l’objectiu és “forçar el diàleg” entre les parts afectades. Si el treballador o ciutadà necessita “d’enuig social” demostra falta d’arguments per a aquest diàleg. No hauria de quedar afectat el dret a l’ensenyament d’un milió de nens i joves, ni el dret de 300.000 famílies de prendre un avió per fer unes vacances, ni el dret de 60.000 congressistes a intercanviar coneixement en una ciutat. Sens dubte, la manifestació i la vaga no poden destruir riquesa.

Conceptes com “boicot”, “lluita”, “desobediència civil” haurien de deixar pas a “fòrum”, “plebiscit”, “referèndum”. Revolucionar la democràcia participativa és l’essència del canvi: participació en la presa i execució de decisions, participació en les aportacions i en els beneficis. Per disminuir conflictes cal compartir decisions.

En els convulsos temps que ens amenacen, hem de posar molta imaginació i prudència perquè els poders polítics, financers, religiosos o militars no ens prenguin el Dret de Manifestació i el Dret de Vaga.

 

febrer 22nd, 2012

Eurovegas No a Barcelona

Catalunya ja té casinos. Barcelona té una marca seriosa i de prestigi. El desesperat govern català ha ofert Barcelona al magnat Shelson Adelson perquè repliqui la ciutat de Las Vegas a Europa.

La Generalitat de Catalunya dóna mostres de manca de VISIÓ de país.

* Catalunya ha de tornar a ser terra de fàbriques i indústries.

* Barcelona ha d’aspirar a ser Boston.

* Les empreses i universitats catalanes han de ser tractores de talent científic.

* Si sobren 600 hectàrees edificables al costat de Barcelona, per què no construir 2.000 micro-laboratoris i 800 espais d’experimentació?. El Silicon Valley europeu. Posem tots els esforços en buscar un altre tipus de finançadors.

 

febrer 20th, 2012

Responsabilitat Social Empresarial (RSE). Un breu apunt

Durant molt de temps he predicat els beneficis de la RSE a centenars d’oients en nombrosos i dispars fòrums. Comparteixo un breu apunt en aquest bloc de Mapa del Canvi.

A l’empresa li demanem que consolidi llocs de treball, que vengui bons productes i serveis (amb un preu just), que creï riquesa. Però avui dia, tot i la profunda crisi, la societat encara li demana més. Els ciutadans demanem a les empreses que siguin honestes i busquin el bé comú.

Per això, l’empresa no ha de continuar amb l’actual “sordesa” davant el clam social. Ja n’hi ha prou d’excuses “econòmiques”. Ha d’assumir la seva responsabilitat social no únicament actuant correctament com a entitat empresarial sinó, a més:

  • intervenint activament en el desenvolupament de la comunitat;
  • liderant la cultura;
  • donant suport l’educació;
  • protegint el medi ambient;
  • afavorint les polítiques de benestar social ……

perquè, “ser socialment responsable és rentable per a l’empresa“. En definitiva, ha de buscar l’equilibri entre els interessos públics i els seus interessos privats. I si els cerca, els troba. La RSE no és només per a multinacionals. És per a les PIMES, les cooperatives, els despatxos professionals, les societats unipersonals …

L’empresa té diverses opcions per ser socialment responsable:

I. Des d’una visió filantròpica i de responsabilitat pública:

  • Donació
  • Mecenatge
  • Premis, Ajuts i Beques
  • Contractació Social

II. Organitzant una nova entitat que li permeti actuar lliurement davant dels seus accionistes:

  • Fundació-Empresa

III. Des de l’estratègia comercial:

  • Patrocini
  • Màrqueting Relacionat amb una Causa

Òbviament, a través de l’RSE, l’empresa aconsegueix millorar la seva reputació davant l’opinió pública. És un objectiu ètic i exigible en la societat actual. Consolidar una organització competent, competitiva i que a més es preocupi per l’entorn és un dels objectius de la RSE. No s’ha d’amagar ni tractar com un fenomen de falsa modèstia. L’empresa té el dret i el deure de comunicar les actuacions socials que vagin més enllà de la consecució del benefici. La RSE necessita d’aquest proselitisme, que pugui contagiar a la majoria d’empresaris que encara no s’han decidit a fer el pas. La comunicació de la RSE ha de ser continuada i sense complexos, en els seus discursos, en la intranet, al web i a les xarxes socials, en totes les publicacions i materials; i en tots aquells esdeveniments destacats que realitzi.

Per a tots aquells empresaris -i per als que estan a punt de crear una empresa- recomano aquest breu, concís i ben argumentat documental, promogut pel Ministerio de Industria espanyol, en col·laboració amb l’Escuela de Organización Industrial (EOI).

febrer 17th, 2012

Post #100

…molts articles… molt camí per recórrer.

febrer 15th, 2012

Productivitat personal (i III): Lleis de Maxwell

Sempre he cregut que “grans líders” hi ha pocs. Però líders socials, líders culturals, líders juvenils, líders matemàtics, líders … hi ha molts. Potser molts de nosaltres ho som, o ho hem estat o ho serem. El moment actual precisa de líders. Cito les lleis que proposa Maxwell, incisives, clares, rotundes, amb una petita descripció (“Les 21 lleis irrefutables del lideratge”, John C. Maxwell, 1998).

  1. LLEI DEL TOPE. La capacitat de lideratge determina el nivell d’eficàcia d’una persona.
  2. LLEI DE LA INFLUÈNCIA. La veritable mesura del lideratge és la influència-res més, ni menys.
  3. LLEI DEL PROCÉS. El lideratge es desenvolupa diàriament, no en un dia.
  4. LLEI DE LA NAVEGACIÓ. Qualsevol pot governar un vaixell, però es necessita que un líder planegi la ruta.
  5. LLEI DE E. F. Hutton. Quan un veritable líder parla, la gent escolta.
  6. LLEI DEL TERRENY FERM. La confiança és el fonament del lideratge.
  7. LLEI DEL RESPECTE. Per naturalesa, la gent segueix a líders que són més forts que ells mateixos.
  8. LLEI de la intuïció. Els líders avaluen totes les coses amb passió de lideratge.
  9. LLEI DEL MAGNETISME. Qui és vostè és a qui atreu.
  10. LLEI DE LA CONNEXIÓ. Els líders toquen el cor abans de demanar una mà.
  11. LLEI DEL CERCLE INTIM. El potencial d’un líder és determinat per qui estan més a prop seu.
  12. LLEI DE L’ATORGAMENT DE PODERS. Només els líders assegurances atorguen poder a altres.
  13. LLEI DE LA REPRODUCCIÓ. Es necessita un líder per aixecar un altre líder.
  14. LLEI DEL SUPORT. La gent dóna suport al líder, després la visió.
  15. LLEI DE LA VICTÒRIA. Els líders troben la manera que l’equip guanyi.
  16. LLEI DEL GRAN IMPULS. L’impuls és el millor amic d’un líder.
  17. LLEI DE LES PRIORITATS. Els líders entenen que activitat no és necessàriament realització.
  18. LLEI DEL SACRIFICI. Un líder ha de cedir per pujar.
  19. LLEI DEL MOMENT OPORTÚ. Quan ser un líder és tan important com què fer i on anar.
  20. LLEI DEL CREIXEMENT EXPLOSIU. Per afegir creixement, dirigeixi seguidors; per multiplicar-se, dirigeixi líders.
  21. LLEI DEL LLEGAT. El valor durador del líder es mesura per la successió.

*

Si volem canviar el món (com a mínim, canviar les coses que no funcionen) hem de començar per millorar la nostra capacitat de lideratge. Serem més productius. I aconseguirem promoure la cohesió social que necessita “el canvi” en el nostre entorn.

Anar a  Productivitat personal (I): Llei de Pareto          /        Productivitat personal (II): Ley de Parkinson


febrer 14th, 2012

Productivitat personal (II): Llei de Parkinson

En l’àmbit de la productivitat, la Llei de Parkinson va ser una de les més encertades aportacions de Cyril Northcote Parkinson (1909-1993). Afirma que “la feina s’expandeix fins a omplir el temps de què es disposa per a fer-la“. Això és perquè:

• Com més temps disponible, existeix una tendència a no treballar planificadament, deixant-ho tot per al final (encara sort que sempre apareix la “concentració” en els últims dies o hores i acabem la tasca …).

• Com més temps disponible més difícil és donar per conclòs un treball. En general, l’ésser humà és perfeccionista i sempre creu que tot es pot millorar. Costa molt posar-hi fi. És, potser, una demostració de la nostra inseguretat.

És una llei inamovible?; és pròpia de tots els éssers humans?. És evident que d’alguns més que d’altres. El que és segur és que ens diferencia qualitativament.

Des de sempre, hem sentit aquell refrany … “no deixis per demà el que puguis fer avui“. Val la pena intentar lluitar contra la Llei de Parkinson o ho deixem estar?. Podem intentar-ho. Un truc senzill:

a) Reduir el temps amb què comptes per fer la tasca: 1 mes? a 10 dies; 1 setmana? a 3 dies. A menor temps disponible augmentarà la concentració i ajustarem els continguts a l’estrictament necessari, de manera que el resultat guanyarà en concisió i claredat.

b) Com més vegades realitzem aquesta pràctica, augmentarà el nostre nivell de concentració de treball i, per tant, serem més ràpids en l’execució.

*

Lluita contra la Llei de Parkinson

Si volem canviar el món (com a mínim, canviar les coses que no funcionen) hem de començar per millorar els nostres nivells de concentració personal i actuar amb immediatesa. Serem més productius.

Anar a Productivitat personal (I): Llei de Pareto   /   Productivitat personal (i III): Lleis de Maxwell


febrer 13th, 2012

Productivitat personal (I): Llei de Pareto

L’economista i sociòleg italià Vilfredo Pareto (1843-1923) va regalar al món l’arxiconeguda Regla 80/20 (Llei de Pareto) que ha permès avançar a la logística i a la informàtica. En l’àmbit de la productivitat, confirma que entre les activitats que fem al llarg del dia, tan sols un 20% d’elles “produeixen” el 80% dels resultats. I la major part del dia (el 80%) estem ocupats en tasques intranscendents que “produeixen” el 20% dels resultats desitjats. No vol dir que siguem “improductius” sinó que la productivitat s’obté en un curt període de temps.

És una llei invariable?; es poden invertir els termes?; li passa a tothom?. Hi ha poques respostes científiques. Però és aconsellable revisar-se si volem créixer sense enganyar-nos a nosaltres mateixos.

Autodiagnosi i revisió

a) Identificar el 20% d’accions que produeixen el 80% de resultats. La metodologia no és senzilla però assumible per a qualsevol: a través d’una simple llista de control (check-list), anomenar aquestes accions i valorar la seva productivitat, en diners o en elements estratègics. Un cop fet, ordenar de major a menor.
b) Tendir a què el nostre 80% del temps es destini al 20% de tasques rellevants. I un 20% del temps destinar-lo a les menys rellevants.
c) Amb el 80% de tasques irrellevants, hem de concentrar-les en el temps, agrupar-les, eliminar-les o delegar-les. En primera instància semblarà impossible perquè costa relativitzar la importància de les coses. Si no podem, és que no hem fet correctament el auto-diagnòstic.

Lluita contra la Llei de Pareto

  Si volem canviar el món (com a mínim, canviar les coses que no funcionen) hem de començar per ser un exemple de productivitat personal, limitar les distraccions a un moment del dia i esforçar-nos per mantenir un bon nivell de concentració el major temps possible.

Anar a Productivitat personal (II): Llei de Parkinson   /   Productivitat personal (i III): Lleis de Maxwell

febrer 10th, 2012

Comunicació i Rumor

La comunicació en les organitzacions NO es pot sotmetre al joc del telèfon, aquell en el qual diversos participants es diverteixen en escoltar com un missatge es va distorsionant en passar privadament de persona a persona, i l’últim jugador diu en forma audible a tots els participants el contingut de la comunicació que li ha arribat, molt diferent al missatge inicial. El resultat d’aquest joc és la base del rumor. I el rumor és el càncer comunicatiu de les organitzacions.

Per evitar l’aparició del rumor, un Dircom o Relacions Públiques ha de controlar totes les àrees de comunicació de persones i projectes. No assumir aquesta responsabilitat comporta un risc innecessari.

febrer 8th, 2012

Twitter – Email – Post – Facebook – Whatssapp – Youtube…¿em trobo bé?

  • Alguna cosa em passa, doctor… Li explico. Darrerament faig coses rares:

- Quan sona el despertador a les 7 del matí, miro al meu smartphone si hi ha correus electrònics o algun Whatssapp matinal … abans d’anar al lavabo!!

- Quan surto del despatx a les 7 de la tarda i entro al metro per tornar a casa, comprovo si hi ha algun darrer email… i fa 5 minuts que he apagat l’ordinador del despatx!

- Quan faig un transbordament d’autobús o de metro, comprovo que no hagin novetats … i la interconnexió és de minuts!

- Quan surto del cinema, del teatre, alguns prenen un cigarret (jo no, per sort), en canvi, comprovo que no m’hagi arribat algun missatge en aquestes 2 hores de temps … d’un dissabte!

- Mentre estic veient la televisió a casa, responc un missatge d’un amic; envio un tuit per opinar sobre les massacres a Síria; dono un clic a “m’agrada” en la fotografia que penja una amiga a Facebook … I estic acabant d’escriure aquest post … Quan em fico al llit, no recordo el programa de TV que estava veient …

• No m’està agradant gens aquesta addicció, doctor … Jo, abans, no era així. I això que no he entrat en el joc de Foursquare ni comparteixo constantment la meva vida amb fotografies personals …
• (Doctor) Bé, potser algun virus de les nombroses malalties d’Internet l’ha envaït …
• Anem al gra, doctor, què puc fer?
• El primer pas és reconèixer el desordre mental i procurar per la pròpia salut … L’acceleració vital que produeix Internet fa que els dies vagin més ràpids i s’actua amb més lleugeresa en tot …
• Jo no vull que la vida em vagi més ràpida. Vull assaborir les coses. Però necessito estar connectat, vull estar en la XARXA …
• Doncs dosifiqui, marqui uns límits importants. O prefereix arribar a un punt de no retorn?
• Gràcies doctor. No m’ho posa fàcil. Però l’he entès.

febrer 4th, 2012

Perfumista, ¿comunicador olfactiu?

En una interessant entrevista al perfumista Ramón Monegal a La Vanguardia (30.01.12), l’entrevistat es definia a si mateix com a “comunicador olfactiu”: ¿encertat?, ¿presumptuós?, ¿fora de lloc?, ¿nous temps?…

Si acceptem tal cosa….

  • al cuiner, al sommelier … algú podria anomenar-los “comunicador gustatiu”
  • al fotògraf, al pintor … “comunicador visual”
  • al massatgista … “comunicador tàctil”
  • al músic … “comunicador auditiu”

I pujant un pis, a l’advocat “comunicador legal”, al mestre “comunicador educatiu” … I així fins l’infinit, abusant del concepte “comunicar”. Ja sabem que, per a alguns, “tot és comunicació” …

Reinventar, SI. Però sense perdre els orígens ni la riquesa de la llengua