Productivitat personal (II): Llei de Parkinson

En l’àmbit de la productivitat, la Llei de Parkinson va ser una de les més encertades aportacions de Cyril Northcote Parkinson (1909-1993). Afirma que “la feina s’expandeix fins a omplir el temps de què es disposa per a fer-la“. Això és perquè:

• Com més temps disponible, existeix una tendència a no treballar planificadament, deixant-ho tot per al final (encara sort que sempre apareix la “concentració” en els últims dies o hores i acabem la tasca …).

• Com més temps disponible més difícil és donar per conclòs un treball. En general, l’ésser humà és perfeccionista i sempre creu que tot es pot millorar. Costa molt posar-hi fi. És, potser, una demostració de la nostra inseguretat.

És una llei inamovible?; és pròpia de tots els éssers humans?. És evident que d’alguns més que d’altres. El que és segur és que ens diferencia qualitativament.

Des de sempre, hem sentit aquell refrany … “no deixis per demà el que puguis fer avui“. Val la pena intentar lluitar contra la Llei de Parkinson o ho deixem estar?. Podem intentar-ho. Un truc senzill:

a) Reduir el temps amb què comptes per fer la tasca: 1 mes? a 10 dies; 1 setmana? a 3 dies. A menor temps disponible augmentarà la concentració i ajustarem els continguts a l’estrictament necessari, de manera que el resultat guanyarà en concisió i claredat.

b) Com més vegades realitzem aquesta pràctica, augmentarà el nostre nivell de concentració de treball i, per tant, serem més ràpids en l’execució.

*

Lluita contra la Llei de Parkinson

Si volem canviar el món (com a mínim, canviar les coses que no funcionen) hem de començar per millorar els nostres nivells de concentració personal i actuar amb immediatesa. Serem més productius.

Anar a Productivitat personal (I): Llei de Pareto   /   Productivitat personal (i III): Lleis de Maxwell


Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*