Dret de Manifestació i Dret de Vaga

Mentre que el Dret de Manifestació sorgeix de la manca de sintonia entre polítics i ciutadans, el Dret de Vaga sorgeix de la manca de sintonia entre empresaris i treballadors (… també s’entén la capacitat de manifestació en el món laboral i de vaga en l’àmbit personal).

El dret a manifestar està en relació amb la llibertat d’expressió. I els límits estan únicament en la llibertat dels altres. Si el meu crit o el meu cop danyen la integritat física o psíquica d’altres, la meva manifestació perd la categoria de dret. Hem, doncs, de posar molta imaginació per exercir aquest dret (no consumint productes o serveis, mobilitzant el temps lliure, unint pensaments a través de l’art …) sense por a perdre la vida. Sense llibertat d’expressió no hi ha vida, hi ha esclavitud.

El dret de vaga està en relació amb la llibertat d’actuació. Els límits no són tan clars com en el dret a manifestar-se. Si la meva actuació (“deixar de treballar”, o “treballar més”) afecta individus més enllà dels públics de l’organització (empresari, accionistes, clients, empleats, proveïdors …) la vaga perd la categoria de dret. Els dubtes sorgeixen en empreses amb milions de clients. Els seus treballadors han de posar molta imaginació per exercir el dret de vaga amb responsabilitat, perquè aquests milions d’usuaris són alguna cosa més que clients. Representen la societat en si mateixa i ja no són públics exclusius d’aquesta organització.

És obvi que l’estratègia de la manifestació i de la vaga és “informar” a tota la societat. Però no s’ha d’oblidar que l’objectiu és “forçar el diàleg” entre les parts afectades. Si el treballador o ciutadà necessita “d’enuig social” demostra falta d’arguments per a aquest diàleg. No hauria de quedar afectat el dret a l’ensenyament d’un milió de nens i joves, ni el dret de 300.000 famílies de prendre un avió per fer unes vacances, ni el dret de 60.000 congressistes a intercanviar coneixement en una ciutat. Sens dubte, la manifestació i la vaga no poden destruir riquesa.

Conceptes com “boicot”, “lluita”, “desobediència civil” haurien de deixar pas a “fòrum”, “plebiscit”, “referèndum”. Revolucionar la democràcia participativa és l’essència del canvi: participació en la presa i execució de decisions, participació en les aportacions i en els beneficis. Per disminuir conflictes cal compartir decisions.

En els convulsos temps que ens amenacen, hem de posar molta imaginació i prudència perquè els poders polítics, financers, religiosos o militars no ens prenguin el Dret de Manifestació i el Dret de Vaga.

 

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*