Temps d’independentisme (1)

Catalunya i Escòcia, tot i ser molt diferents, tenen un cert paral·lelisme: ambdues nacions tenen 1.000 anys d’història i des de fa 300 anys viuen dins d’un altre estat. Sense entrar a jutjar els fets polítics, parlem de sentiments.

Els escocesos no se senten anglesos, un xic britànics, però sí nòrdics i saxons. Davant aquesta forma de sentir, els anglesos no s’ofenen. Potser perquè ells també tenen el mateix sentiment cap els escocesos. David Cameron, primer ministre del Regne Unit, i Alex Salmond, ministre principal d’Escòcia i líder del Partit Nacional Escocès, han posat les bases per a la realització d’un referèndum a Escòcia el 2014 per decidir sobre la seva independència del Regne Unit.

Maduresa democràtica dels anglesos i lideratge polític a Escòcia. El resultat del referèndum és el de menys.

* * *

Els catalans no se senten castellans, un xic espanyols, però sí ibèrics i llatins. I els castellans i la majoria d’espanyols, davant aquesta forma de sentir dels catalans, fan parlar en el seu nom a jutges, magistrats, fiscals, advocats de l’estat, policies o militars. Mariano Rajoy, president de l’executiu espanyol, no troba motius per realitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya del Regne d’Espanya.

Manca de maduresa democràtica dels espanyols. I manca de lideratge polític català, dividit, indecís, acomplexat. Rajoy no té un interlocutor independentista.

Anar a Temps d’independentisme (2)

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*