Temps d’independentisme (2)

Repassant algunes de les reflexions d’Oriol Illa en el seu llibre Independentisme català (2010), resumeixo els tipus d’independentisme als quals una entitat política o una nació poden aspirar:

  • Independència de la federació o confederació (ex. l’estat de Texas dels EUA)
  • Independència nacional: una part del territori de l’estat s’independitza per crear un altre (ex. Catalunya del Regne d’Espanya)
  • Independència de separació o partició en dues o més parts (ex. Txecoslovàquia, en Txèquia i Eslovàquia)
  • Independència per irredentisme: un poble que defensa la seva incorporació a una nació a la qual se sent part per raons històriques o culturals (ex. Ossètia del Nord)
  • Independència de la minoria davant la majoria: cas de comunitats ètniques minoritàries (ex. Balcans)
  • Independència estratègica: quan el discurs secessionista és una opció contingent per guanyar més autonomia dins l’estat del qual forma part (ex. Còrsega, Gal·les…)

En el següent mapa es pot obtenir una visió de l’independentisme en el món, radiografiat a finals del segle XX.

Ens podem preguntar quan està justificat l’independentisme: per alguns, sempre està justificat. Per uns altres, només quan s’han de rectificar injustícies greus. La realitat és que costa acceptar l’independentisme com un dret, acceptar-lo en situació de normalitat democràtica. En la majoria de les ocasions, la negació de secessió, divorci o independència entre pobles es produeix sempre sota arguments polítics parcials, subjectius i de conquesta històrica (Illa, 2010:91).

Els enemics de l’independentisme argumenten que aquest no té cabuda en l’actual món globalitzat, un món que tendeix cap a unitats organitzatives grans. Europa, per exemple, compta ja amb 27 estats. No pot segregar-se en les seves 270 regions. Però Europa no té aquest problema de atomització. La Unió Europea té una dotzena de fets diferencials sense resoldre i 4 d’ells estan en primera línia de sortida: Escòcia, Catalunya, Euskadi i Flandes. Malgrat es pretengui amagar, la realitat és la que és.

Anar a Temps d’independentisme (1)  /   Temps d’independentisme (3)

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*