Temps d’independentisme (i 4)

En l’any 2012, la majoria de ciutadans de Catalunya no votaria a favor de la constitució d’un estat propi. Però molts aspiren a tenir-lo i busquen aconseguir aquesta majoria social que ho recolzi. És legítim. L’independentisme s’ha de viure des de la normalitat política.

De moment, l’independentisme a Catalunya s’està coent des de la societat civil. Els partits polítics catalans segueixen presoners del seu tacticisme. Si algun dia volen liderar la independència de Catalunya l’hauran d’incorporar als seus programes electorals. Només així, i després d’un procés democràtic, es coneixerà si la majoria social aspira a la construcció d’un estat propi. El dia que la majoria del poble català així ho decideixi, res el detindrà. Només els sistemes democràtics febles apel·len a una Constitució per negar una voluntat majoritària. Espanya, a marxes forçades, està madurant democràticament. El context internacional no li permetrà les cacicades d’abans.

La naixent Assemblea Nacional Catalana, sorgida de la societat civil i que es constitueix com a tal el 10 de març de 2012, pretén marcar el full de ruta de la nació catalana basada en un:

• independentisme multi-identitari
• independentisme transversal
• independentisme que gaudeixi de reconeixement internacional

El seu missatge és clar: ja no hi ha marxa enrere.

Temps d’independentisme.

*

Anar a Temps d’independentisme (3)

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*