Archive for abril, 2012

abril 21st, 2012

Comunicació de crisis ben resolta

Des de febrer 2012, la Casa Reial espanyola compta amb un nou Director de Relacions amb els Mitjans, Javier Ayuso, substituint a Ramón Iribarren que fins aquell moment havia lidiat amb els negatius efectes del cas Urdangarín. La recent aventura del rei Joan Carles I caçant elefants -o elefantes- a Botswana ha sotmès a la família reial a la pitjor crisi de la seva història. Tota la classe política i gran part de la ciutadania es va posicionar en contra. Fins i tot es va parlar d’abdicació.

En comunicació de crisi s’ofereixen 3 camins per resoldre un conflicte: el silenci, l’atac i la disculpa.

• A curt termini, el silenci sembla una bona solució. No dir res i confiar que la gent oblidarà. Aquesta és la via que utilitzen habitualment els advocats amb els seus defensats. Han de passar molts anys (més de 30) perquè l’oblit sigui efectiu i la crisi passi als annals de la història. Així i tot, una crisi mal tancada es porta per davant a l’encausat i la seva credibilitat.

• La via de l’atac -o contraatac- implica anar cap endavant com un animal ferit, tractant de justificar l’injustificable i provocant víctimes col·laterals per salvar-se de la crema. Es basa en la teoria del mal menor. I encara que potser evita la presó o un altre tipus de penalitats, tampoc tanca la crisi. La gent no és burra.

La sortida més efectiva és la disculpa. I com més explícita, sincera, profunda, breu, concisa, sense embuts … molt millor: “ho sento molt, he comès un error i no tornarà a passar“. Aquesta és la solució que va prendre el monarca espanyol el passat 18 d’abril, i encara que la crisi no queda tancada, està ben resolta. La seva credibilitat ha quedat malmesa, però l’honradesa i el penediment mostrats li auguren el perdó de la societat -encara que no l’oblit-.

Javier Ayuso ha fet una bona feina. Però el rei també té el seu mèrit perquè ha fet cas del seu assessor. La majoria de polítics no ho fan, i així els va.

abril 12th, 2012

Creixement a través del deute (i 3)

Fins ara, l’objectiu de la majoria de persones ha estat “posseir” més que “disposar”. És a dir, “tenir i acumular” més que “fer servir quan es necessita”. Hi ha moltes formes i actituds que han de canviar si pretenem continuar creixent sense endeutar-nos.

  • Endeutar-se per comprar un cotxe. Potser el transport individual ha de deixar pas a formes innovadores com el carsharing, entre altres.
  • Endeutar-se per comprar un pis. Potser és el lloguer, la multi propietat, la permuta o formes jurídiques innovadores les que podran trencar la dinàmica esquizofrènica de la hipoteca.
  • Endeutar-se per maximitzar el consum. Potser haurem de regular la multiplicitat de béns oferts. L’ésser humà no necessita ni tanta oferta ni tanta diversitat. Podem viure amb menys i no és necessària la diversitat extrema (1.000 milions de perfums diferents, de pantalons diferents, de terminals telefònics diferents …). És un parany del consumisme. El model de creixement “kleenex”, d’un sol ús, no té sentit en l’actual època d’escassetat.
  • Endeutar-se per obtenir una educació privada. Potser hauríem d’apostar, definitivament, per l’educació laica, pública i de qualitat. L’educació no pot seguir sent motiu de conflicte i separació entre ciutadans.
  • I moltes altres opcions que promoguin l’accés al “ús” més que a la “propietat”.

I en l’àmbit del deute públic:

  • Endeutar-se per construir equipaments sorgits de compromisos electorals. Potser els compromisos polítics hauran de ser amb el medi ambient i la sostenibilitat per sobre dels electors. Haurem de compartir instal·lacions, piscines, poliesportius i auditoris entre municipis o districtes. No és tenir menys. És tenir el just.
  • Endeutar-se per construir infraestructures viàries perquè tots els punts estiguin interconnectats. Potser haurem de sacrificar la interconnexió per la sostenibilitat.
  • Endeutar-se per augmentar les freqüències en els serveis públics no fonamentals: trens cada 5 minuts, neteja cada 6h, enviaments en 12h. Potser haurem de sacrificar la “freqüència” per la “paciència”. Esperar també forma part de la vida. El temps no ho és tot i és massa car.
  • I moltes altres opcions que promoguin el pensar en els altres per sobre d’un mateix.

En definitiva, no podem continuar creixent a través del deute. I com encara no tenim pla alternatiu, creixem de forma moderada, justa i equitativa.

Anar a Creixement a través del deute (2)

abril 11th, 2012

Creixement a través del deute (2)

Els especialistes situen la crisi actual com una fet sistèmic, d’una profunditat alarmant, de fi de cicle. Alguns autors parlen de la fi del capitalisme per al 2050. Jo no m’atreveixo a anar tan lluny. Però la majoria d’economistes i sociòlegs estan d’acord que el sistema actual de creixement a través del deute (tant públic com privat) no dóna més de si, ha emmalaltit l’economia. Una malaltia terminal. Cal inventar una nova forma de créixer.

En aquest sentit, la pregunta que ens fem tots és: i de la profunda crisi actual, com sortim?. Doncs, el primer serà reconèixer el problema, perquè milions de persones encara no han assumit la nova circumstància, viuen tan feliços. I massa bancs segueixen pensant que el negoci del crèdit pot continuar eternament. I la majoria de governs viuen en la més absoluta desorientació.

Un cop acceptada la malaltia, hem de començar a actuar sense demora. Hem de consumir molt menys que abans i reduir al mínim el nivell d’endeutament personal. En situacions com l’actual, els deutes s’encareixen, pesen cada cop més. I davant el desig d’adquirir un nou bé o servei, a partir d’ara haurem de preguntar-nos: veritablement ho necessito?. Si canvien els paradigmes econòmics estem obligats al canvi. Cal demostrar que tenim consciència.

Una societat com la japonesa -admirable en moltes coses i en altres no tant -està més preparada per a situacions difícils com les actuals. Portes endins, la seva ancestral consciència de grup li atorga una enorme capacitat de sacrifici com a col·lectiu. I portes enfora, han consolidat una economia absolutament internacionalitzada. Occident ha de deixar de banda la seva arrogància i mirar a Orient a la recerca de la simplicitat.

Sense cap dubte, el futur passa per accions col·laboratives en entorns coordinats. Ja sé que sona molt “oriental”, però per aquí aniran els trets. El creixement ja no passarà per un endeutament individual -que cadascú carregui el mort-. L’estratègia col·laborativa serà la clau del nou creixement. Els ciutadans hauran de lluitar per créixer col·lectivament i no individualment.


*

Anar a Creixement a través del deute (1)        /          Anar a Creixement a través del deute (i 3)

abril 10th, 2012

Creixement a través del deute (1)

El model capitalista, nascut fa més de 150 anys, està col·lapsat. És molt possible que mai es recuperi. La seva última fase de desenvolupament (1960-2008) s’ha basat en el creixement a través de l’endeutament, a través del crèdit. I la bola s’ha fet tan gran que ara cap país pot pagar el que deu, molt poques empreses poden fer-ho, poquíssimes entitats públiques i un reduït nombre de famílies poden fer front als seus deutes. La crua realitat és que no es pot pagar el deute que ha permès l’enorme creixement dels darrers anys. Com s’ha arribat fins aquí? Hem estat conscients de tot plegat?

Serveixi un documental animat, Els diners són deute (2006) per analitzar de forma didàctica el funcionament del sistema bancari i monetari, clar protagonista de la situació de la crisi actual. Es demostra la capacitat i la facilitat dels bancs de “fabricar” diners, “endeutant” (en fabricar, al prestar-lo, al tornar-lo …) deixant a la vista la debilitat del propi sistema econòmic. És important recalcar que la culpa no és dels bancs. La culpa no és de ningú, la culpa és de tots. L’endeutament global només podia tenir aquest final.

Un any més tard, es va realitzar una segona part, Els diners són deute II: Promeses incomplertes, que aprofundeix en les crisis econòmiques actuals, com a resultat d’un sistema econòmic que, tot sembla indicar, està cridat al fracàs. Encara que té un llenguatge tècnic que la fa més difícil de comprendre que la 1ª part, aconsello seu visionat.

*

Money as Debt (I)

Money as Debt (II)

*

Anar a Creixement a través del deute (2)