Creixement a través del deute (i 3)

Fins ara, l’objectiu de la majoria de persones ha estat “posseir” més que “disposar”. És a dir, “tenir i acumular” més que “fer servir quan es necessita”. Hi ha moltes formes i actituds que han de canviar si pretenem continuar creixent sense endeutar-nos.

  • Endeutar-se per comprar un cotxe. Potser el transport individual ha de deixar pas a formes innovadores com el carsharing, entre altres.
  • Endeutar-se per comprar un pis. Potser és el lloguer, la multi propietat, la permuta o formes jurídiques innovadores les que podran trencar la dinàmica esquizofrènica de la hipoteca.
  • Endeutar-se per maximitzar el consum. Potser haurem de regular la multiplicitat de béns oferts. L’ésser humà no necessita ni tanta oferta ni tanta diversitat. Podem viure amb menys i no és necessària la diversitat extrema (1.000 milions de perfums diferents, de pantalons diferents, de terminals telefònics diferents …). És un parany del consumisme. El model de creixement “kleenex”, d’un sol ús, no té sentit en l’actual època d’escassetat.
  • Endeutar-se per obtenir una educació privada. Potser hauríem d’apostar, definitivament, per l’educació laica, pública i de qualitat. L’educació no pot seguir sent motiu de conflicte i separació entre ciutadans.
  • I moltes altres opcions que promoguin l’accés al “ús” més que a la “propietat”.

I en l’àmbit del deute públic:

  • Endeutar-se per construir equipaments sorgits de compromisos electorals. Potser els compromisos polítics hauran de ser amb el medi ambient i la sostenibilitat per sobre dels electors. Haurem de compartir instal·lacions, piscines, poliesportius i auditoris entre municipis o districtes. No és tenir menys. És tenir el just.
  • Endeutar-se per construir infraestructures viàries perquè tots els punts estiguin interconnectats. Potser haurem de sacrificar la interconnexió per la sostenibilitat.
  • Endeutar-se per augmentar les freqüències en els serveis públics no fonamentals: trens cada 5 minuts, neteja cada 6h, enviaments en 12h. Potser haurem de sacrificar la “freqüència” per la “paciència”. Esperar també forma part de la vida. El temps no ho és tot i és massa car.
  • I moltes altres opcions que promoguin el pensar en els altres per sobre d’un mateix.

En definitiva, no podem continuar creixent a través del deute. I com encara no tenim pla alternatiu, creixem de forma moderada, justa i equitativa.

Anar a Creixement a través del deute (2)

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*