Archive for juny, 2012

juny 29th, 2012

Despolititzar l’esport

Hem d’aspirar a un esport entre persones i no entre idees, allunyant-nos de l’habitual politització. L’estendard de “la roja” per al nacionalisme espanyol o “el Barça” per al nacionalisme català són significatius i desenvolupen un odi injustificat en l’individu que res té a veure amb l’esport.

La majoria de països de l’òrbita occidental i les grans ciutats (p.ex. Buenos Aires i els seus clubs Boca i River) utilitzen els seus conciutadans a través d’enfrontaments esportius massius amb clars objectius polítics o ideològics. Mentre que l’espectador expia la seva violència interior amb fantasmes imaginaris, els organitzadors aconsegueixen que les masses parlin per ells. Però l’intercanvi es produeix a través d’actituds, pensaments i gestos violents. Alguns els justifiquen adduint que el futbol evita una violència més gran, fins i tot el conflicte armat.

Per això, despolititzar l’esport sense oferir espais alternatius per al diàleg és arriscat. Jo aposto per augmentar els espais per al debat, fòrums que permetin parlar, persuadir, convèncer, intercanviar idees, alliberant les instal·lacions esportives de tota lluita política i ideològica.

Hauríem de poder gaudir de l’esport com una expressió físic-artística que embelleix al gènere humà, des de l’estètica corporal, visual i sonora resultant, fins l’expressió individual i col·lectiva de l’esforç i la lluita per millorar. La “pàtria” no hauria de tenir cap protagonisme en l’esport.

 

juny 27th, 2012

Quan la publicitat és oportuna

Martini (2012)  La sort no ve sola. La sort és una actitud (Luck is an attitude)

YouTube Preview Image

Apple (1998) Pensa diferent (Think different)

YouTube Preview Image

El Palacio de Hierro -México- (1995) La confiança vesteix més que qualsevol tratjo

DGT (1985) Si beus no condueixis (Don’t drive drug)

YouTube Preview Image

Ariel (1985)  Busque, compare y si encuentra algo mejor, cómprelo

YouTube Preview Image

*

En ocasions, poques, la publicitat és oportuna perquè ens prescriu actituds i formes socialment responsables.

 


juny 15th, 2012

Quan la publicitat és inoportuna

Res és gratis. Sempre paga algú. En la majoria de vegades, un mateix, comprant més del compte. Així doncs, per què el màrqueting utilitza el concepte de “gratis” si no és cert?: … Li regalem un terminal telefònic, un paquet extra de galetes, si compra 1 li regalem 2 … L’únic objectiu és augmentar el consum.

Però hi ha zones perilloses en les quals aquest llenguatge és perillós. És el cas de la cultura i l’art. Tothom reconeix que els artistes tenen dret a cobrar per les seves obres artístiques. Però hi ha divisió respecte a qui ha de pagar la festa:  l’usuari?, ¿l’Estat?, ¿un gran donant?, ¿el patrocini publicitari d’una marca?. Tot són dubtes, posicions divergents, opinions diferents.

L’altre dia em vaig trobar un missatge publicitari en un OPI que deia el següent: “La música sona més bé quan és gratis“.

- Frase desafortunada
- Eslògan fals
- I si busca crear tendència, encara pitjor, perquè no hi ha cap consens.

La creació musical no pot ser gratis. I si l’usuari no paga per ella, ha de ser conscient que l’està pagant amb els seus impostos o l’està pagant una marca comercial amb fins publicitaris. Així doncs, la música no sona millor quan és gratis, perquè no és gratis. Diria més, les coses gratis tenen menys valor i per això, sonen pitjor.

juny 3rd, 2012

Catalunya necessita un exèrcit de 5 columnes

Catalunya necessita un exèrcit de polítics valents que no es deixin ensarronar per quatre quartos.
Catalunya necessita un exèrcit de joves que vulguin dedicar el seu temps a lluitar per la llibertat.
Catalunya necessita un exèrcit de dones i homes que no tinguin por a perdre les seves possessions ni els seus llocs de feina.
Catalunya necessita un exèrcit de gent gran que es posi al capdavant de tot plegat.
Catalunya necessita un exèrcit d’institucions que facin honor a les seves missions.

                                                                      *
Les armes i fusells de Catalunya són la seva gent i els seus ideals.