Quan la publicitat és inoportuna

Res és gratis. Sempre paga algú. En la majoria de vegades, un mateix, comprant més del compte. Així doncs, per què el màrqueting utilitza el concepte de “gratis” si no és cert?: … Li regalem un terminal telefònic, un paquet extra de galetes, si compra 1 li regalem 2 … L’únic objectiu és augmentar el consum.

Però hi ha zones perilloses en les quals aquest llenguatge és perillós. És el cas de la cultura i l’art. Tothom reconeix que els artistes tenen dret a cobrar per les seves obres artístiques. Però hi ha divisió respecte a qui ha de pagar la festa:  l’usuari?, ¿l’Estat?, ¿un gran donant?, ¿el patrocini publicitari d’una marca?. Tot són dubtes, posicions divergents, opinions diferents.

L’altre dia em vaig trobar un missatge publicitari en un OPI que deia el següent: “La música sona més bé quan és gratis“.

- Frase desafortunada
- Eslògan fals
- I si busca crear tendència, encara pitjor, perquè no hi ha cap consens.

La creació musical no pot ser gratis. I si l’usuari no paga per ella, ha de ser conscient que l’està pagant amb els seus impostos o l’està pagant una marca comercial amb fins publicitaris. Així doncs, la música no sona millor quan és gratis, perquè no és gratis. Diria més, les coses gratis tenen menys valor i per això, sonen pitjor.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*