Despolititzar l’esport

Hem d’aspirar a un esport entre persones i no entre idees, allunyant-nos de l’habitual politització. L’estendard de “la roja” per al nacionalisme espanyol o “el Barça” per al nacionalisme català són significatius i desenvolupen un odi injustificat en l’individu que res té a veure amb l’esport.

La majoria de països de l’òrbita occidental i les grans ciutats (p.ex. Buenos Aires i els seus clubs Boca i River) utilitzen els seus conciutadans a través d’enfrontaments esportius massius amb clars objectius polítics o ideològics. Mentre que l’espectador expia la seva violència interior amb fantasmes imaginaris, els organitzadors aconsegueixen que les masses parlin per ells. Però l’intercanvi es produeix a través d’actituds, pensaments i gestos violents. Alguns els justifiquen adduint que el futbol evita una violència més gran, fins i tot el conflicte armat.

Per això, despolititzar l’esport sense oferir espais alternatius per al diàleg és arriscat. Jo aposto per augmentar els espais per al debat, fòrums que permetin parlar, persuadir, convèncer, intercanviar idees, alliberant les instal·lacions esportives de tota lluita política i ideològica.

Hauríem de poder gaudir de l’esport com una expressió físic-artística que embelleix al gènere humà, des de l’estètica corporal, visual i sonora resultant, fins l’expressió individual i col·lectiva de l’esforç i la lluita per millorar. La “pàtria” no hauria de tenir cap protagonisme en l’esport.

 

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*