Estratègies de les elits polítiques i econòmiques per manipular als ciutadans

Un dels grans pensadors del nostre temps, Noam Chomsky, reflexiona sobre les estratègies que utilitzen les elits per manipular els ciutadans, habitualment a través dels mitjans de comunicació. De les 10 estratègies que ell planteja, destaco 6 amb algunes observacions:

  • L’estratègia de la distracció: consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d’informacions insignificants. En general, els periodistes no són conscients de l’estratègia. En algunes ocasions sí que ho són i hi participen intercanviant favors. En poques, els mitjans decideixen no donar suport a la estratègia i posar-la al descobert.
  • L’estratègia del guió: es crea una situació crítica per a què la ciutadania demani mesures de solució. P.ex. deixar que es desenvolupi la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat en perjudici de la llibertat. O crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari la reculada dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics. En aquests casos, els mitjans de comunicació progovernamentals fan la funció propagandística i els no-afins van completament perduts.
  • L’estratègia de la gradualitat: per fer que s’accepti una mesura inacceptable prou aplicar gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. En els últims anys, s’estan produint enormes canvis que haguessin provocat una revolució si haguessin estat aplicades d’un sol cop. Els mitjans de comunicació, en aquest cas, no són més que simples portaveus, sent absolutament conscients de l’estratègia i els seus objectius.
  • L’estratègia de diferir: una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com “dolorosa i necessària”, obtenint l’acceptació pública per a una aplicació futura. Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i d’acceptar-la amb resignació quan arribi el moment. Els mitjans són, també, la plataforma per projectar la comunicació estratègica.
  • L’estratègia de l’estupidesa: estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat, fent creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte. Els mitjans televisius són la gran arma per a les elits, que busquen normalitzar l’estupidesa i fer frikis als que pensen i actuen. Alguns mitjans s’oposen a aquesta estratègia encara que tot el que guanyen en independència el perden en lectors i espectadors.
  • L’estratègia de reforçar la autoculpabilitat: fer creure al ciutadà que és l’únic culpable de la seva desgràcia, perquè no és prou intel · ligent, no s’esforça el necessari. Així, en lloc de rebel · lar contra el sistema, l’individu es autodesvalida, es culpa i es queda a casa. Els mitjans de comunicació no són conscients de l’estratègia encara que es sumen a ella sense adonar-se, promovent el gènere tràgic i de successos per sobre del reflexiu.

Fins que el periodisme no recuperi els seus orígens, les estratègies manipuladores de les elits no faran més que augmentar i refinar-se. I el canvi no serà possible.

 

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*