Catalunya, nou estat d’Europa

Sempre es recordarà el 2012 com l’any del despertar de la ciutadania catalana. La majoria vol un canvi, vol un país amb identitat pròpia, no vol continuar sent maltractada per Espanya. El naixement de moviments de base com l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per la Independència són una bona mostra. Les enquestes avalen aquest anhel: el 51,1% del poble català s’inclina per la independència (CEO, JUNY 2012).

Molts diuen “INDEPENDÈNCIA” i “NOU ESTAT D’EUROPA”, lemes clars per a la gran mobilització i concentració de l’11 de setembre de 2012. Altres -en especial la classe política- dilueixen la força del moment amb conceptes menors com “pacte fiscal”, “concert econòmic”, “confederació amb Espanya”, tot pensant que la independència és inviable ara per ara. I altres, pocs, lluiten en contra de la llibertat del poble català.

La independència de Catalunya és difícil i costosa però necessària per sobreviure com a nació mil·lenària.

Figures rellevants d’arreu afirmen que el nou estat català pot arribar a ser el model a seguir per tots els països del sud d’Europa, un model competitiu, solidari, respectuós amb el medi ambient, que creu més en la fàbrica que en el toxto, en la innovació que en l’enginyeria financera.

Quan els catalans ho vulguin, prendran la independència sense demanar permís a ningú. Només falta decisió.

Aquesta entrada també està disponible en: English, Spanish


Deixa un comentari

*