Ciència i altruisme

L’educació, la riquesa personal, el gènere o l’edat expliquen en gran mesura el comportament altruista de l’individu. La psicologia dóna respostes al fenomen. Però la ciència segueix fent-se més preguntes. Per això, diferents grups d’investigadors intenten trobar un origen biològic a l’altruisme.

* El 2006, el departament d’Antropologia Evolutiva de l’Institut Max Planck va concloure que l’altruisme humà sorgeix als 18 mesos de vida. Després d’una investigació amb nadons d’any i mig, van comprovar que aquests tenen una predisposició innata per ajudar els adults. En diversos escenaris de l’experiment deixaven caure objectes a terra i els adults es mostraven incapaços de recollir-los. En tots els casos, nens de 18 mesos d’edat van ajudar espontàniament (i immediatament) a recollir l’objecte, discernint quan veritablement l’adult ho necessitava. La investigació es va complementar amb la participació de ximpanzés. En escenaris similars es va comprovar que aquests no van actuar moguts pel desig d’aconseguir un premi, sinó pel mer impuls d’ajudar.

·Warneken, F. & Tomasello, M. (2006). Altruistic Helping in Human Infants and Young Chimpanzees. Science, 1301-1303, March 2006.

* El 2007, un equip d’investigadors del Departament de Psicologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem va descobrir que en els individus més altruistes existia una variació genètica. Van realitzar un experiment online amb 203 participants de totes les edats (als quals se’ls va prendre mostres del seu ADN) i que incloïa la tasca de triar entre regalar diners o no (a través del “Joc del dictador”). Les persones més generoses diferien genèticament de les que triaven no lliurar els seus diners, en concret en el gen AVPR1a. Els resultats d’aquest experiment suposen la primera evidència de la relació entre una variació de l’ADN i la generositat humana.

·Knafo, A. et alt. (2008). Individual differences in allocation of funds in the dictator game associated with length of the arginine vasopressin 1a receptor RS3 promoter region and correlation between RS3 length and hippocampal mRNA. Genes, Brain and Behavior, vol. 7 (3), 266–275, April 2008.

·Rushton, J. P., Vernon , P. A., & Bons, T. A. (2007). No evidence that polymorphisms of brain regulator genes Microcephalin and ASPM are associated with general mental ability, head circumference, or altruism. Biology Letters, 3, 157-160.

* Dues investigacions realitzades el 2008 amb 409 parelles de bessons permeten també establir una relació entre els comportaments prosocials i la genètica, que van demostrar que el comportament de reciprocitat també està condicionat per l’ADN.

· Knafo, A. et al. (2008). The developmental origins of a disposition toward empathy: Genetic and environmental contributions. Emotion, 8(6), 737-752, Dec,2008.

* El 2010, un equip d’investigadors de la Universitat de Bonn va descobrir un gen (anomenat COMT) vinculat a l’altruisme. L’experiment es va dur a terme a través d’un test de memòria amb 100 estudiants, als quals també se’ls va fer una prova d’ADN. A canvi de participar en el test de memòria se’ls va lliurar 5€. Els participants podien quedar-se amb els diners o bé lliurar una part a una ONGD. Les persones que presentaven una variant del gen (COMT-Val) eren el doble de generoses que aquelles persones que no tenien aquesta variant (COMT-Met).

· Reuter, M. et al. (2010). Investigating the genetic basis of altruism: the role of the COMT Val158Met polymorphism. Social Cognitive and Affective Neuroscience, first published online: October 28, 2010.

* Tot sembla indicar que l’altruisme està relacionat amb l’empatia. Algunes investigacions han demostrat la regió del cervell on resideix la capacitat, entre els lòbuls parietal i temporal. Per això, les diferències individuals en aquesta part del cervell podrien estar vinculades a les diferències en el comportament altruista dels voluntaris. El 2012, una investigació realitzada per científics de la Universitat de Zuric confirma que les persones que es comporten més altruistament presenten major quantitat de matèria grisa en la unió entre el lòbul temporal i el lòbul parietal del cervell, en comparació amb els individus egoistes. En l’experiment, es va demanar als voluntaris que dividissin una quantitat de diners entre ells o donar-lo a una persona anònima. Mentre que alguns participants van estar sempre disposats a compartir els diners amb la persona anònima, altres no ho van veure clar i no van donar res. Els participants també van mostrar algunes diferències en l’activitat cerebral en el moment de decidir com distribuir els diners. Els investigadors afirmen que existeix una correlació entre la “activació” d’aquesta àrea del cervell i la superació d’un moment d’egoisme.

· Morishima, Y., Schunk, D., Bruhin, A., Ruff, Ch.C. & Fehr, E. (2012). Linking brain structure and activation in the temporoparietal junction to explain the neurobiology of human altruism. Neuron, vol.75 (1), 73-79, July 2012.

Les investigacions esmentades no han de centrar l’atenció científica exclusivament en la biologia o la fisiologia. Òbviament, el volum de la matèria grisa també està influenciat per processos no biològics, socials, de l’àmbit de la psicologia, qüestió que obre el debat si el comportament altruista pot educar-se a través d’una formació específica. Un debat de gran transcendència per a un altre article.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*