Ètica del benefici

Les diferències entre individus existeixen. No hem d’aspirar a construir societats que destrueixin l’individualisme com pretenen els règims totalitaris. Tot i néixer en les mateixes condicions, les persones aconsegueixen resultats diferents, perquè la seva capacitat intel·lectual, el seu nivell d’emprenedoria, la seva fortalesa psicològica, física i espiritual els fa diferents.

Però quan la desigualtat es fa excessiva, com en l’actualitat, s’han de prendre mesures sota la llum de la justícia social, tot i mantenint l’esperit de competitivitat que ens fa forts. Per això, les societats han de dotar-se d’instruments d’anivellament, que redueixin les actuals desigualtats.

Hem d’ensinistrar el capitalisme. Per això proposo:

 

Cap sou hauria de ser superior al salari mínim interprofessional multiplicat x 20. Si a Espanya el SMI és de 9.000€/any, el sou màxim -o suma de sous- no ha de sobrepassar els 180.000€/any.

 SOU

SMIx20

Cap honorari anual (alt directiu, representant, comissionat, accionista, assessor, advocat, consultor, soci, esportista d’elit …) hauria de ser superior al SMI multiplicat x 100. O la suma d’honoraris no ha de superar el milió d’euros a l’any.

 HONORARI

SMIx100

Cap empresa hauria de provisionar beneficis superiors al 10%.

 [E] BENEF -10%

Cap individu hauria d’acumular un patrimoni superior a 10 milions d’euros.

 [I] PATRIM -10M€

El canvi de paradigma és lent i progressiu, potser durarà 100 anys. Els nostres fills i néts es mereixen un món més just.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*