Ètica del benefici: sou màxim SMI x 20

(cont.) Ètica del benefici

Cap sou hauria de ser superior al Salari Mínim Interprofessional multiplicat x 20. És probable que en països com França, Holanda o Bèlgica (on el SMI està en 17.000€/any) el factor correctiu de multiplicació podria reduir-se a SMI x 14.

Un sou màxim de 180.000€/any (230.000$/any) és suficient per a qualsevol nivell de vida. Qui ho consideri insuficient és que pretén viure en un entorn humà injust.

Només el 7% dels treballadors espanyols tenen un sou superior a 90.000€/any. I no hi ha dades estadístiques fiables que xifrin els grans sous (300.000€, 500.000€/any …) tan sols es coneixen referències sorgides a la premsa econòmica o de rumors. Però, encara que sigui un percentatge petit, les organitzacions han de procurar anivellar les retribucions per tal d’ajustar els seus pressupostos i no augmentar les diferències socials.

Alguns poden arribar a preguntar, per què?: Per què limitar la llibertat del contractador i del contractat de pagar i rebre el que pactin? Per la mateixa raó que no té cap sentit que un cap de família concedeixi el seu fill de 11 anys una paga de 500 € a la setmana, encara que el nen s’ho mereixi o sigui molt llest o bona persona. Senzillament, el nen no necessita tants diners. Un empleat pot ser molt bo, molt millor que un altre, però aquesta diferència s’ha de mesurar dins d’una escala proporcional al sentit comú de les coses.

I també per justícia social. Els béns mobles i immobles, les monedes i els bitllets, no són il·limitats. Si algú té molt, un altre té menys.

Lector: si estàs pensant que aquest tema no va amb tu, que només afecta uns pocs milionaris al món, et convido a què introdueixis en el següent quadre el teu sou anual. Et veuràs situat en un rànquing de sous de tota la població mundial. Potser t’enduràs una sorpresa.

 

(cont.) Ètica del benefici

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*