Ètica del benefici: benefici empresarial no superior al 10%

(cont.) Ètica del benefici

Cap empresa hauria de provisionar beneficis superiors al 10% (sempre en referència a l’any anterior i un cop feta la reinversió òptima). I els beneficis compensatoris, aquells que persegueixen compensar anys de pèrdues, no han d’anar més enllà dels 3 anys.

Acabar l’any amb un benefici del 50% no demostra una bona gestió. Potser és el contrari. Per què les empreses busquen el màxim benefici?. Els experts afirmen que la culpa és de la “competència”, que els obliga a minimitzar els costos, el que implica maximitzar la diferència entre els ingressos i els costos.

Però, ¿quin sentit té un ENORME benefici empresarial mentre:

  •      …bona part dels empleats cobren un sou baix, o treballen sota pressió o en males condicions, o discriminats per una o altra raó …
  •      …o els productes i serveis ni es renoven ni es reinventen …
  •      …o es mantenen preus tot i haver amortitzats els costos (cas flagrant de les autopistes)…
  •      …o la comunitat pròxima només rep a canvi 26 llocs de treball, olors, sorolls, desforestació …
  •      …o l’aportació fiscal és mínima o nul·la per evasió o engany en els impostos … ?

A Espanya, el tipus nominal de l’Impost sobre Societats és el 30% (25% per a les pimes), però les exempcions i deduccions que gaudeixen les empreses fan que el tipus efectiu (el que realment paguen sobre els seus beneficis) no superi el 10% de mitjana. Tots coincideixen que aquest impost es controla i inspecciona molt poc, sobretot a les petites empreses. La majoria paga quantitats ínfimes. El 70% de la quota l’aporten entre poc més de 1.500 grans empreses (potser seria més honrat fer com Irlanda, amb un tipus impositiu del 12%).

No té cap sentit, doncs, buscar el màxim benefici quan “la feina està per fer” i la falta d’ètica està tan estesa. Si una empresa té excés de benefici és que hi ha béns, persones i circumstàncies que no han rebut prou inversió, atenció o suport. L’empresari ha de anivellar, acontentar, ajustar, millorar, complir, sanejar … i encara que mai podrà satisfer del tot les necessitats de l’entorn, demostra que l’empresa s’ha creat per generar riquesa més enllà d’acontentar els inversors.

L’objectiu principal de les empreses no pot ser la consecució del màxim benefici. Han de contemplar objectius previs com:
* el creixement moderat
* l’estabilitat
* l’adaptabilitat al medi ambient
* el servei a la col·lectivitat.

Una bona planificació pot fer que, en el cas que l’empresa vagi bé, els beneficis arribin com a màxim un 10%, suficient per repartir una part entre els socis, accionistes i inversors. Si algun d’ells vol més, que vengui la seva part. Les empreses no poden ser vistes com operacions financeres per obtenir beneficis. Les empreses són projectes humans.

(cont.) Ètica del benefici

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*