Ètica del benefici: patrimoni personal no superior a 10M €

(cont.) Ètica del benefici

Cap individu ha d’acumular un patrimoni que no pugui gestionar amb les seves pròpies mans. Quin sentit té perseguir l’infinit? El curt temps que vivim no s’ha de malgastar en fer diners.

La història no coneix grans patrimonis construïts sota els principis d’igualtat i justícia social. Les grans fortunes tenen la seva base en l’esclavitud, en la força de les armes, en la llei injusta, en l’engany o en l’aprofitament del més feble.

Si l’individu aconsegueix un patrimoni amb el seu esforç personal, sense corrompre ni corrompre’s, és fins a cert punt positiu perquè comparteix riquesa amb els més propers i fins i tot crea ocupació en alguns casos. Un límit de 1M € (estalvis, propietats) semblaria suficient si no fos perquè la història ens demostra que han existit projectes empresarials o descobriments científics essencials per a la humanitat que han consolidat xifres superiors. Per això, perquè les excepcions càpiguen en aquests nous paràmetres, el límit podria ser de 10M €, una xifra inabastable per al 99’9% de la humanitat. Així, es corrobora que és un límit màxim i no permet discussions a ulls d’aquest 99’9%. Desapareixeran, així, els darrers faraons que posseeixen bilions i bilions de dòlars, euros, pesos, iens, rubles …

I si l’èxit professional o una loteria accidental porta l’individu a obtenir quantitats ingents de recursos ha de cedir-los a la comunitat, no per un principi de solidaritat o gest filantròpic (*) sinó perquè la nova societat no pot permetre la desigualtat extrema.

(*) La filantropia haurà de seguir existint en el marc de les nostres habituals accions del dia a dia.

(cont.) Ètica del benefici

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


One Comment to “Ètica del benefici: patrimoni personal no superior a 10M €”

  1. No es per que jo no podré mai abastar semblant xifra, però estic d’acord amb aquest principi ètic. Per on comencem?

Deixa un comentari

*