Peus de fang de la filantropia

La Fundació Amancio Ortega (a la foto) ha signat un conveni de col·laboració amb Càritas Espanyola (nov’12-des’13) a través del qual posa a la seva disposició 20 milions d’euros a favor de les persones i les famílies més necessitades. Per a Càritas, que el 2011 va obtenir uns fons de 250 milions d’euros (66% privats, 33% públics), aquesta injecció li suposa un augment del 8% en el seu pressupost anual.

Per a Amancio Ortega, l’home més ric d’Espanya (i 3r del món) amb una fortuna estimada de 42.000 milions d’euros, li suposa també un motiu de gran satisfacció. L’anomenada” Nova Filantropia” no busca la caritat sinó la inversió social i la implicació personal del donant.

La fundació Amancio Ortega, presidida per la seva filla Marta, realitza habitualment aquest tipus de convenis i grans donacions des de la seva constitució, el 2001. El patrimoni inicial va ser de 60 milions d’euros i no té un pressupost fix encara que s’estima que inverteix una mitjana de 50 milions anuals en projectes educatius, socials i culturals.

Quan l’esforç, el treball o la fortuna somriu a un individu de forma generosa amb l’acumulació de patrimoni, aquest ha de compartir l’excés de benefici. L’època dels faraons ja ha passat. Per això, i com en el cas que ens ocupa, donatius de 20M € que representin el 0,04% del valor patrimonial d’una fortuna personal són un insult a la dignitat humana. No és d’estranyar que la gent no cregui en la filantropia. Filantropia sí. Però dins dels límits de la justícia social.

Sense tractar de donar lliçons a ningú, el programa The Giving Pledge, avisa que les donacions i patrocinis actuals, o l’aportació pública del 0’7% del PIB dels estats al subdesenvolupament, són un insult a la intel·ligència humana. El programa convida a les grans fortunes nord-americanes a comprometre-se’n a donar el 50% de les seves riqueses a causes filantròpiques. O més del 50%. O a donar-ho tot.

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*