Archive for desembre, 2012

desembre 28th, 2012

10 ARTICLES DESTACATS DE MAPA DEL CANVI 2012

Alternativa a la pujada d’impostos: fer complir la llei

Responsabilitat Social Empresarial (RSE). Un breu apunt

Temps d’independentisme (i 4)

Responsabilitat Social Individual (RSI). Un breu apunt

La crisi està en el nostre interior

Catalunya necessita un exèrcit de 5 columnes

Ciència i altruisme

Ètica del benefici

Peus de fang de la filantropia

5 suggeriments per manejar la nostàlgia

 

desembre 26th, 2012

5 suggeriments per manejar la nostàlgia

La paraula “nostàlgia” deriva del grec “nostos” que significa retorn, i “algos”, dolor. És com un dolor per no poder tornar a un lloc o a un temps feliç. En definitiva, el nostàlgic considera que qualsevol temps passat va ser millor.

Algunes persones són nostàlgiques per naturalesa, gaudeixen mirant el passat perquè els recorda el llarg camí recorregut, sigui reeixit o ple de fracassos. No hi ha dubte que la nostàlgia ajuda a valorar el que hom ha aconseguit. Tot un exercici de realisme. Altres persones, en canvi, rebutgen la nostàlgia perquè els impedeix avançar, créixer, oblidar, madurar … fins i tot alguns consideren que pot ser nociva per a la salut mental.

La nostàlgia no és bona ni dolenta, no siguem dogmàtics. Encara que ja els clàssics coincidien que la nostàlgia és una mala companya en la presa de decisions, en l’aposta pel canvi, en la política, en l’art de rejovenir. I avui, podríem afegir, difícil de congeniar amb la innovació. En fi, si volem que la nostàlgia sigui una bona companya hem controlar-la i posar-la al seu lloc.

5 suggeriments per manejar la nostàlgia

1) No esborris ni neguis els teus temps passats. Celebra’ls sense complexos. Amb rialles i llàgrimes. Però que no et serveixi per amagar-te del present.

2) Quan albiris la nostàlgia nociva, la que esdevé de llocs i moments vergonyosos (el masclisme, la manipulació ideològica, la força de les armes, l’esclavitud …) rebutja-la.

3) La nostàlgia pot ser la clau per projectar el futur sense por d’equivocar-se. Exercita-la per vèncer la incertesa.

4) Utilitza la memòria selectiva per obtenir de la nostàlgia no només moments feliços sinó també records especials, experiències de lideratge, processos d’aprenentatge, és a dir, aquells moments viscuts de gran valor i que poden ser d’utilitat per a la presa de decisions actuals.

5) Si en el passat vas tenir la valentia d’actuar, de decidir, d’estimar, de donar, de treballar durament … i ara estàs en hores baixes, busca entre els teus pensaments nostàlgics la manera de tornar a ser aquella persona audaç i decidida.

*

desembre 23rd, 2012

El català: una llengua perseguida durant 4 segles

Sense ànim de victimisme, és de justícia presentar a la comunitat internacional la persecució realitzada sobre el català durant 300 anys. I fer-ho a través de referències legislatives, un treball inapel·lable realitzat pel Cercle Català de Negocis en el document “El català: una llengua perseguida durant 4 segles”.

1715. Consulta del Consell de Castelles: “A les aules no hi ha d’haver cap llibre en català, on tampoc es parlarà ni escriurà en aquesta llengua i on la doctrina cristiana s’ensenyarà i serà apresa en castellà”.
1716. Decret de Nova Planta: “Las causas en la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana”.
1716. Instruccions del fiscal del Consell de Castella José Rodrigo Villalpando als corregidors de Catalunya per imposar el castellà en substitució del català: “Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado”.
1755. Decret de Visita del Provincial dels Escolapis: Es mana a tots els religiosos de l’ordre a parlar només en castellà i llatí, tant entre sí com amb la resta de la població.
1768. Reial Cèdula d’Aranjuez, Carles III de Borbó: Ratifica la imposició del castellà en tota l’Administració de Justícia, i en totes les escoles públiques i en la jurisdicció eclesiàstica a Catalunya.
1772. Reial Cèdula del 24 de desembre: Prohibeix l’ús del català en tots els llibres de comptabilitat.
1780. Reial provisió promulgada pel comte de Floridablanca: Obliga a totes les escoles a ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.
1799. Reial cèdula: Prohibeix “representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano“.

1801. “Instrucciones” de Manuel de Godoy sobre els teatres: Es prohibeix qualsevol idioma que no sigui el castellà.
1821. El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
1828. El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.
1837. Un edicte reial imposa càstigs als infants que parlen català a l’escola.
1837. La instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació d’altres alumnes.
1838. Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.
1857. Ley Moyano de Instrucción Pública: Ratifica la prohibició del català en l’ensenyament públic.
1862. Llei del notariat: Prohibeix l’ús del català en les escriptures notarials.
1867. Ministre de Governació espanyol González Bravo: Prohibició que les peces teatrals s’escriguin exclusivament “”en los dialectos de las provincias de España”.
1870. Llei del Registre Civil: Prohibeix l’ús del català en el Registre Civil.
1881. Llei d’enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català als jutjats.
1896. Dirección General de Correos y Telégrafos: Prohibeix parlar en català per telèfon.

1902. Reial Decret de Romanones que prohibeix l’ensenyament del catecisme en català.
1917. Reglament de la Llei del Notorietat que prohibeix l’ús del català.
1923. Circular que obliga a l’ensenyament del castellà.
1924. El general Lossada implanta l’educació en castellà a les escoles de la Mancomunitat.
1924. Reial Ordre que sanciona els mestres que ensenyin en català.
1926. Reial Decret pel qual se sanciona els mestres que utilitzin el català amb el trasllat.
1938. Llei del 9 d’abril que deroga l’Estatut de Catalunya i prohibeix el català: “El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española”.
1939. Prohibició de parlar o escriure en català: a la ràdio; als llibres; al teatre (fins i tot Els Pastorets); a tot tipus d’impresos, fins i tot participacions de casament i estampes de primera comunió; a rètols i anuncis; als noms de pila; al cinema (fins 1964); a les fàbriques; a totes les escoles públiques i privades; a les làpides dels cementiris i esqueles mortuòries; a la nomenclatura d’hotels, restaurants, bars, noms comercials, marques, i embarcacions; a conferències i actes culturals; a la correspondència privada (fins al gener del 1940); a les inscripcions dels Registres Civils; als funcionaris, ni entre ells ni amb el públic; als noms dels carrers.
1939. -Ban de l’alcalde accidental d’Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits.
-Ban de l’alcalde de Mollet del Vallès on s’obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en català.
-L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català.
-El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública.
-Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya per a què desapareguin tots els rètols o anuncis “en llengua regional”.
-El comandant militar espanyol de Granollers dóna 8 dies de termini per substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà.
-L’Ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà.
-L’ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà.
-El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores es substitueixin tots els rètols en català pel castellà.
-La alcaldia d’Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català.
-Un ban de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris.
-Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer a tots els bisbes catalans: Nova normativa d’usos lingüístics en la comunicació de l’Església amb els feligresos “hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)“.
1940. Circular sobre el “Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos” per la qual es prohibeix el català.
1940. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials.
1944. Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.
1945. Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà.
1945Nueva ley de educación primaria que només permet ensenyar en castellà.
1956. Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà.
1957. Al Registre Civil els noms només seran en castellà.
1961. Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.
1968. Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a Eurovisió.
1976-2008. Es publiquen almenys 149 Reials Decrets i altres normatives per garantir l’obligatorietat de l’etiquetatge de productes alimentaris i d’altres en castellà, front a l’única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.
1986. Llei de patents que exigeix el castellà en la documentació presentada.
1989. Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil: Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
1995. Llei 30/1995 d’ordenació i supervisió de les assegurances privades: Obliga que les pòlisses siguin escrites en castellà.

2001. Cínica intervenció del rei Joan Carles I en un lliurament del Premi Cervantes: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, … a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, … fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”.
2010. Sentència del Tribunal Constitucional respecte a l’Estatut de Catalunya: El català no és la llengua preferent de l’administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu.
2012. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imposa la possibilitat d’escolaritzar els infants en castellà si així ho demanen els pares.
2012. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya denega al català el caràcter de llengua preferent de l’ajuntament de Barcelona.
2012. El Govern d’Aragó rebateja el català parlat a la Franja de Ponent com “llengua aragonesa de l’àrea oriental”
2012. El Tribunal Suprem denega que el català sigui la llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya.
2012. El ministre d’educació espanyol presenta un esborrany de llei: El català esdevé llengua optativa i no cal examinar-s’hi per obtenir el títol d’educació obligatòria.

En conclusió, només si Catalunya esdevé un Estat pot preservar la seva llengua pròpia.
1) El català ha estat perseguit des de fa 4 segles.
2) Tots els règims espanyols han perseguit el català i han intentat imposar el castellà:
-Absolutisme monàrquic
-Dictadures
-Governs democràtics de dretes
-Governs democràtics d’esquerres
3) El català continua sent perseguit avui dia.
4) L’objectiu final dels poders espanyols és fer desaparèixer el català o transformar-lo en una relíquia folklòrica i residual.
5) El català continuarà sent perseguit mentre Catalunya no sigui un Estat.

*

desembre 9th, 2012

Adoctrinar

Adoctrinar significa “alliçonar algú sobre la manera d’actuar o comportar-se, inculcant-li determinades idees o creences“. Tothom adoctrina. El pare i la mare als seus fills, la dona al marit, el marit a la dona, els avis als néts, el mestre als seus alumnes, el capellà als seus fidels, els governants als ciutadans…

Però sabem que adoctrinar no és bo, ni necessari. Perquè limita la llibertat individual de l’adoctrinat. Però tothom adoctrina… en diferents nivells.

  • Encara que la gran obra de Vicenç Ferrer a l’Índia tingui un xic d’adoctrinament, no es pot comparar amb la missió evangelitzadora de l’Església Catòlica dels darrers 17 segles on l’adoctrinament ha estat una excusa per destruir la llibertat individual.
  • Malgrat les polítiques d’immersió lingüística a Catalunya tenen un fons d’adoctrinament, no es poden comparar amb les exercides des de l’estat espanyol als pobles hispans en els últims 500 anys. Recentment, un ministre d’educació espanyol reconeixia que la seva intenció legislativa era “espanyolitzar als nens catalans“. La seva franquesa i sinceritat li honren. Una actitud molt habitual entre governants de pobles vencedors. I el poble vençut, el català, després de 300 anys d’opressió, sempre que aconsegueix uns centímetres de llibertat (p.ex. 1980-2012) s’adoctrina si mateix a través de les poques eines que manté (l’escola, el teatre , la música…).
  • Alguns mitjans de comunicació són avui una gran eina d’adoctrinament, promovent ciutadans de pensament únic. Distorsionen la realitat presentant el que està bé i el que està malament. Uns per l’esquerra, altres per la dreta, uns contra unes idees, altres contra altres idees.

Així doncs, si totes les persones i organitzacions adoctrinen (en major o menor grau) i reconeixem la seva perillositat, on són els límits?. Perquè la història ha donat prou mostres de bogeria col·lectiva. No té cap sentit seguir criticant l’adoctrinament del contrari i no veure-ho en el teu. Quan parles amb un castellà només veu adoctrinament a Catalunya. Quan parles amb un religiós només veu adoctrinament en la política. Quan parles amb un polític només el veu en la religió. I els Periodistes i els Relacions Públiques mai es reconeixen a si mateixos com a generadors d’adoctrinament.

Doncs sí que hi ha límits. Si l’adoctrinador té bona fe (ha contrastat les dades sota la llum de la sociologia, l’antropologia, la historiografia, i no persegueix l’engany) pot actuar sempre que reconegui la llibertat de l’adoctrinat. Actualment, estan definits els límits en l’adoctrinament dels pares als fills, entre els membres de la parella, fins i tot del capellà amb els feligresos. Estem ja molt a prop de marcar definitivament els límits del adoctrinament del mal governant i del mal periodista.

*