Archive for gener, 2013

gener 27th, 2013

Música i expressió

Cada any proposo diferents debats sobre “música i expressió” a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. L’assignatura que imparteixo sobre “Música i publicitat” es reflecteix parcialment al bloc Música y Comunicación i és un dels nexes d’unió que mantinc amb la meva activitat artística com a músic i compositor.

Com a exemple, algunes preguntes:

*

1) La música, és art o ciència?

Diverses postures es troben i s’allunyen davant aquesta pregunta. La meva opinió és que la música és un art lligat a la ciència acústica.

Es mou en el context de l’art perquè condueix a l’experiència estètica. I al mateix temps es mou en el context de la ciència perquè es desenvolupa en l’espai temporal que governa la física. A diferència de les arts plàstiques i visuals, es mou en una dimensió únicament temporal.

*

*

2) Tots els sons són música?

Un altre interessant debat que sens dubte no té una única opinió. Jo considero que la música és una activitat exclusivament humana. Els sons de la naturalesa i del regne animal que no es construeixen a través del raciocini són fortuïts i, per tant, no formen part de la música. Encara que ningú discuteix l’experiència acústica (plaer, neguit, equilibri …) que produeixen al nostre cervell. Però no hem de dubtar en dir que “els ocells no canten”.

*

3) La música ¿expressa sentiments?

Centenars de llibres i milers d’articles encara no han donat una resposta consensuada. D’una banda trobem Eduard Hanslick que afirma “… la música ni expressa sentiments ni els descriu“. De la mateixa manera, Theodor W. Adorno considera que la música neix d’una expressió comunicativa concreta, la del compositor … “però ha d’emancipar-se de tota expressió“.

Però d’altra banda, les arts escèniques i audiovisuals -i en especial, el cinema- utilitzen la música per reforçar les imatges i donar-los un sentit o un altre. Fins i tot cedeixen a la música una part important en la creació de sensacions. Amb el temps, les cultures s’han acostumat a definir musicalment la por, la dolçor, l’afecte, el pànic, el perill, la grandesa … L’audiovisual occidental està molt marcat i orientat per la música.

Tot i això, crec que la música és expressió però no expressa ni significa res per ella mateixa, encara que pot ser mediadora d’una expressió. O potser el compositor s’expressi a través d’ella. Però NO existeix música trista, ni alegre, ni còmica, ni de por … Encara que sí pot haver moments musicals que incideixen en l’estat psicològic de l’oient. Fins i tot, la música pot engendrar altres experiències estètiques i maneres expressius com la dansa i el cant.

*

gener 17th, 2013

Storytelling per conscienciar i captar fons

El storytelling (crear una història i explicar-la) pretén aconseguir un vincle emocional amb l’espectador a qui es dirigeix. Si es coneixen les regles, connectar amb la part emocional és senzill: prioritzar les vivències per sobre de les dades; pensar en testimonis abans que en actors; buscar cares desconegudes per explicar històries comuns. Unes històries sempre basades en els temes essencials (la vida i la mort, la salut, el bé i el mal, la seguretat i la por, la veritat i la mentida, l’esperança i la desesperació, l’altruisme i l’egoisme … ).

El storytelling és molt curós en seleccionar qui narra la història o qui assumeix el protagonisme; quin llenguatge s’ha d’utilitzar; quins canals usar per aconseguir visibilitat (un vídeo a través de Youtube, una falca a la ràdio, un grafisme en premsa, una performance en la carrer…).

El 2011, Yolanda Martínez Santiago, una noia de Madrid de 24 anys que va patir un limfoma de Hodgkin, se li va ocórrer un experiment innovador: sortir al carrer i explicar a tothom la seva felicitat per haver superat la malaltia, mentre gravava en vídeo les reaccions de la gent davant la seva alegria. El vídeo es pot veure a http://youtu.be/_GSzsDKM_kE

D’aquest concepte original, Yolanda va decidir compartir la seva idea amb la Fundació Josep Carreras i participar en el vídeo que es mostra a continuació, VALORA LA VIDA (Barcelona, 2012), per sensibilitzar i recaptar fons contra la leucèmia. Yolanda és una de les protagonistes de la història, al costat de Virgínia (32 anys) i Víctor (57). Els 3 comparteixen una mateixa història: van patir una malaltia hematològica maligna i l’han superat. El storytelling els proposa sortir al carrer i transmetre a la societat que la vida és meravellosa.

YouTube Preview Image

El fundraising necessita l’storytelling per millorar els seus nivells d’eficiència perquè, tot i que la ciència ha avançat moltíssim, el 50% de malalts adults de malalties hematològiques i el 25% de nens encara no aconsegueixen superar la batalla. La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia persegueix que la leucèmia sigui una malaltia 100% curable. I aconseguirà més fons com més professionalitzi la forma d’explicar el missatge.

 

 

 

gener 13th, 2013

El teatre, font d’innovació social

Segons alguns estudis de mercat, una persona és assídua al teatre si manté una mitjana de 30 espectacles a l’any (“anar al teatre cada 12 dies“). No hi ha moltes persones amb aquesta perseverança. La causa no és el preu de l’entrada -com molts pensen- sinó el desconeixement de l’oferta teatral i l’alternativa audiovisual.

Tot i això, cal preguntar: davant d’un text o guió interessant, quins beneficis aporta la proximitat a l’escenari, als actors, als objectes?; quin benefici representa sentir les veus i els sons en directe, on time?. No hi ha respostes teòriques a aquestes preguntes. El teatre és una experiència que travessa la ment de l’espectador només si aquest li dóna l’oportunitat. Però no una sola oportunitat, sinó unes quantes, amb certa assiduïtat.

Els que tenim la sort d’haver estat atrapats pel teatre i som assidus a l’excel·lent oferta actual afirmem que el teatre és font de creixement, de reflexió i, sense cap dubte, font d’innovació social. La interacció directa de l’espectador amb un text interpretat per actors en un escenari fa que la comprensió de les idees augmenti i, per tant, incrementa la força per actuar pel canvi que proposa el text. Així els beneficiaris de cada acció són alhora actors del seu propi desenvolupament, enfortint així el sentiment de ciutadania.

Hauríem de donar una oportunitat al teatre.