El teatre, font d’innovació social

Segons alguns estudis de mercat, una persona és assídua al teatre si manté una mitjana de 30 espectacles a l’any (“anar al teatre cada 12 dies“). No hi ha moltes persones amb aquesta perseverança. La causa no és el preu de l’entrada -com molts pensen- sinó el desconeixement de l’oferta teatral i l’alternativa audiovisual.

Tot i això, cal preguntar: davant d’un text o guió interessant, quins beneficis aporta la proximitat a l’escenari, als actors, als objectes?; quin benefici representa sentir les veus i els sons en directe, on time?. No hi ha respostes teòriques a aquestes preguntes. El teatre és una experiència que travessa la ment de l’espectador només si aquest li dóna l’oportunitat. Però no una sola oportunitat, sinó unes quantes, amb certa assiduïtat.

Els que tenim la sort d’haver estat atrapats pel teatre i som assidus a l’excel·lent oferta actual afirmem que el teatre és font de creixement, de reflexió i, sense cap dubte, font d’innovació social. La interacció directa de l’espectador amb un text interpretat per actors en un escenari fa que la comprensió de les idees augmenti i, per tant, incrementa la força per actuar pel canvi que proposa el text. Així els beneficiaris de cada acció són alhora actors del seu propi desenvolupament, enfortint així el sentiment de ciutadania.

Hauríem de donar una oportunitat al teatre.

 

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*