Música i expressió

Cada any proposo diferents debats sobre “música i expressió” a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. L’assignatura que imparteixo sobre “Música i publicitat” es reflecteix parcialment al bloc Música y Comunicación i és un dels nexes d’unió que mantinc amb la meva activitat artística com a músic i compositor.

Com a exemple, algunes preguntes:

*

1) La música, és art o ciència?

Diverses postures es troben i s’allunyen davant aquesta pregunta. La meva opinió és que la música és un art lligat a la ciència acústica.

Es mou en el context de l’art perquè condueix a l’experiència estètica. I al mateix temps es mou en el context de la ciència perquè es desenvolupa en l’espai temporal que governa la física. A diferència de les arts plàstiques i visuals, es mou en una dimensió únicament temporal.

*

*

2) Tots els sons són música?

Un altre interessant debat que sens dubte no té una única opinió. Jo considero que la música és una activitat exclusivament humana. Els sons de la naturalesa i del regne animal que no es construeixen a través del raciocini són fortuïts i, per tant, no formen part de la música. Encara que ningú discuteix l’experiència acústica (plaer, neguit, equilibri …) que produeixen al nostre cervell. Però no hem de dubtar en dir que “els ocells no canten”.

*

3) La música ¿expressa sentiments?

Centenars de llibres i milers d’articles encara no han donat una resposta consensuada. D’una banda trobem Eduard Hanslick que afirma “… la música ni expressa sentiments ni els descriu“. De la mateixa manera, Theodor W. Adorno considera que la música neix d’una expressió comunicativa concreta, la del compositor … “però ha d’emancipar-se de tota expressió“.

Però d’altra banda, les arts escèniques i audiovisuals -i en especial, el cinema- utilitzen la música per reforçar les imatges i donar-los un sentit o un altre. Fins i tot cedeixen a la música una part important en la creació de sensacions. Amb el temps, les cultures s’han acostumat a definir musicalment la por, la dolçor, l’afecte, el pànic, el perill, la grandesa … L’audiovisual occidental està molt marcat i orientat per la música.

Tot i això, crec que la música és expressió però no expressa ni significa res per ella mateixa, encara que pot ser mediadora d’una expressió. O potser el compositor s’expressi a través d’ella. Però NO existeix música trista, ni alegre, ni còmica, ni de por … Encara que sí pot haver moments musicals que incideixen en l’estat psicològic de l’oient. Fins i tot, la música pot engendrar altres experiències estètiques i maneres expressius com la dansa i el cant.

*

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*