Archive for març, 2013

març 15th, 2013

L’era de les pantalles. Pensament crític

Sens dubte, mai havíem tingut tanta informació i mai havíem après tan poc. Aquesta “infoxicació” podria representar el declivi del pensament crític. Ni ens permeten pensar, ni volem pensar, ni ens ve de gust pensar. Per a què?. Tot està pensat. Tot està a Internet … Gran error. A Internet no hi ha pensament sinó informació.

Herbert Alexander Simon el gran investigador del procés de presa de decisions, assegura que una gran quantitat d’informació crea un empobriment de l’atenció i la decisió. És molt possible que faci inviable el pensament, a través del qual el receptor podria raonar, justificar o personalitzar la informació. Si tenim en compte l’alt nivell de manipulació informativa de la nostra societat, és molt necessari el pensament crític.

Les tecnologies de la informació poden arribar a ser el nostre millor aliat o el nostre pitjor enemic. Per això, hauríem d’aprofitar la tecnologia per millorar les nostres habilitats. Si integrem adequadament les segones i terceres pantalles a l’aula, en la vida professional i en les nostres relacions personals, el pensament crític no morirà.

« Cont

març 13th, 2013

L’era de les pantalles. Relacions personals

Les relacions personals s’han d’adaptar al llenguatge i al ritme audiovisual?.

Els nens i els joves ni es plantegen una relació sense dobles o triples pantalles. És una cosa habitual quan es reuneixen o quan comparteixen espai i temps amb altres persones. I els adults ràpidament s’han sumat a la tendència.

Un estudi finançat per Ericsson indica que una gran majoria d’enquestats als EUA i UK utilitza una tablet (86%) o un smartphone (88%) mentre mira la TV (desembre 2012).

Tot sembla indicar que els usuaris de dobles i triples pantalles es consideren capacitats per a la multitasca, encara que la “atenció” a cadascuna de les tasques és menor ja que es comparteix entre totes elles. El dubte apareix si la “atenció” als amics, el fill o la parella queda minvada o no.

Algunes observacions. Un excés de pantalles en les relacions personals:

  • impedeix mirar-se als ulls.
  • impedeix tenir el 100% d’atenció a les paraules i gestos de l’interlocutor.
  • impedeix reaccionar i respondre amb immediatesa a la pregunta o inquietud de l’interlocutor.
  • convida l’interlocutor a què pregunti: “m’estàs escoltant?“, altament perillós.

Les segones i terceres pantalles no ajuden massa en els entorns presencials on ens juguem l’amistat, l’afecte, l’autoritat, la sinceritat, el suport, l’escolta activa … La tecnologia facilita les coses (p.ex. la videoconferència en les relacions a distància) però no ens obliga a utilitzar-la sempre i en tot moment. L’ús excessiu de pantalles amaga, potser, un problema en les nostres relacions personals.

« Cont      Cont »

març 11th, 2013

L’era de les pantalles. L’educació

Les aules presencials s’han de sotmetre al llenguatge i al ritme audiovisual?.

Si l’hi preguntem als nens i als joves, la majoria prefereix una pantalla dinàmica abans que l’avorrit professor. El món audiovisual els ha acostumat a la rapidesa, al canvi de pla, al moviment sorprenent … I el docent té una missió que no sempre es pot fer a través de l’àgil llenguatge audiovisual.

Siguem sincers. L’objectiu de l’estudiant, avui dia, és que el docent li entretingui (i sembla que molts centres educatius el secunden). I si l’entreteniment no és loquaç, visual, ràpid, exigent i divertit, és molt possible que l’estudiant desconnecti i canviï de pantalla, sense marxar de classe. És l’anomenada multitasca, molt habitual en les aules actuals, on l’estudiant considera que pot fer diverses coses alhora: escoltar al docent, escriure apunts, enviar un missatge al Facebook, anotar en l’agenda …

És una veritat científica que “dividir l’atenció la minva”. Encara que molts defensin la multitasca, aquesta no és part de la solució sinó el propi problema. Escoltar la veu del professor “de fons”, llegir “per sobre”, escriure “per acte reflex” (i totes aquestes accions alhora) devaluen l’aprenentatge i el fan ineficient. Tal com diu Catherine l’Ecuyer en el seu llibre “Educar en el asombro”, el nen sobreestimulat es converteix en un adolescent que ho ha tingut tot. Considera que les persones que estan al seu voltant han de comportar-se com ell vol, i els seus capritxos es converteixen en ordres, i quan la realitat no s’adapta al seu desig, apareix la frustració.

Sens dubte, l’estudiant actual té moltes i grans qualitats, però és decebedor que no lluiti per canviar el que no funciona … que s’esforci un altre!!. I és decebedor perquè la majoria de nens i joves actuals són conscients d’aquesta realitat que els fa ineficients.

 « cont                                                cont »

març 10th, 2013

L’era de les pantalles

Fa 70 anys la única pantalla era la del cinema (pantalla col·lectiva i socialitzadora). Més tard arriba la televisió (pantalla per a famílies, grups). I fa només 30 anys veu la llum l’ordinador personal, una pantalla individualitzada. La revolució tecnològica ens està portant, a més, cap a una pantalla as la nostra butxaca, l’smartphone el telèfon intel·ligent, amb funcions múltiples.

Els individus busquem en les pantalles informació, educació o entreteniment. Estem en l’era de les pantalles. Tot comença a succeir en les pantalles.

Una cosa em preocupa. Els llargmetratges cinematogràfics, les sèries de televisió, els informatius, els jocs interactius o les aplicacions del smartphone tenen un elevat nombre de canvis d’imatge per minut. Tot és accelerat. No és d’estranyar que quan els nens i joves s’enfronten al ritme de la vida real, tot els s’impacienta, tot els avorreix. I aquesta sensació es va creant també en els adults.

¿Hem de sotmetre la vida real (l’educació a l’aula, les converses, les transaccions comercials, el diàleg … fins i tot l’amor) al llenguatge i al ritme que exigeix la dinàmica audiovisual?. Crec que no, però la tendència és una altra.

 Cont »

*