L’era de les pantalles

Fa 70 anys la única pantalla era la del cinema (pantalla col·lectiva i socialitzadora). Més tard arriba la televisió (pantalla per a famílies, grups). I fa només 30 anys veu la llum l’ordinador personal, una pantalla individualitzada. La revolució tecnològica ens està portant, a més, cap a una pantalla as la nostra butxaca, l’smartphone el telèfon intel·ligent, amb funcions múltiples.

Els individus busquem en les pantalles informació, educació o entreteniment. Estem en l’era de les pantalles. Tot comença a succeir en les pantalles.

Una cosa em preocupa. Els llargmetratges cinematogràfics, les sèries de televisió, els informatius, els jocs interactius o les aplicacions del smartphone tenen un elevat nombre de canvis d’imatge per minut. Tot és accelerat. No és d’estranyar que quan els nens i joves s’enfronten al ritme de la vida real, tot els s’impacienta, tot els avorreix. I aquesta sensació es va creant també en els adults.

¿Hem de sotmetre la vida real (l’educació a l’aula, les converses, les transaccions comercials, el diàleg … fins i tot l’amor) al llenguatge i al ritme que exigeix la dinàmica audiovisual?. Crec que no, però la tendència és una altra.

 Cont »

*

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*