Manuel Martínez Calderón: no podria donar-se per finalitzat el dol?

Després de la mort de l’empresari català Manuel Martínez Calderón l’any 2001, tres persones anònimes amigues (“sempre serem 4″) han pagat una fortuna en publicitat mortuaria. D’una banda, una esquela tots els mesos per commemorar el “dia mensual” de l’òbit. D’altra, i dues vegades a l’any -una per a commemorar el dia natal i una altra el de la defunció-esqueles de pàgina sencera (!). Sens dubte, un fet únic al món i tot un World Record Guiness. En aquests moments, la xifra invertida ronda els 150.000 € en esqueles mensuals (al diari La Vanguardia) i 800.000 € en esqueles a pàgina completa (a La Vanguardia i El Periódico). A punt estan ja d’arribar al milió d’euros.

No podria donar-se per finalitzat el dol?. Té algun sentit continuar 12 anys més?. Si persisteixen en gastar tants diners, ¿no és hora de reinventar l’acció i reorientar-la?. No estic dient que els “mitjans de comunicació” no mereixin recursos estratègics. Però els excessos sempre són dolents. A més, seria una bona manera de fer callar els malpensats que veuen en aquestes esqueles alguna cosa fosca, pagaments polítics entre empreses d’oci, editors d’opinió pública i partits polítics.

Algunes idees per a què els “tres” amics anònims reflexionin. No només els “mitjans de comunicació” pateixen:

  • la investigació científica està molt necessitada de recursos.
  • el benestar social només arriba a un petit percentatge de la població.
  • la cultura i l’educació compten amb molt pocs suports privats (i l’administració pública no està per la feina).
  • el medi ambient té més enemics que amics.
  • els joves no troben suport econòmic en els grans.
  • …………

Si Manuel Martínez Calderón aixequés el cap estic segur que estaria d’acord amb mi.
El dol es pot donar per finalitzat.

 

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*